museus 2.0

Estadística d'ús dels mòbils als museus

2011-11-14T23:17:00.001+01:00

Hi ha moltes estadístiques del consum d'Internet per mòbil, totes estan d'acord en que molt aviat mirarem més la web via mòbil que des dels ordinador de sobretaula... Però quin mòbil guanyarà la cursa? Android, iPhone o Blackberry?

No és cap tonteria... si fem aplicacions per mòbils hem de saber per quin sistema les publiquem... Aquest va ser un dels primers temes que vam tractar al #cafesdepatr, una trobada informal (però molt interessant!) de professionals del patrimoni que vam fer al Museu de Guissona. Vam parlar d'Internet mòbil, de Twitter, d'aplicacions, de codis QR, de la musealització, de l'audiovisual... però sobretot de que tot això serveix per al mateix que l'exposició, per fer arribar uns continguts al públic. Té les seves normes específiques, però no hem d'oblidar que és un mitjà, no l'objectiu. La Tablet del Museu de Guissona ens donava recursos que un fulletó no ens pot oferir... Els vídeos, els sons... la tablet que t'avisa quan passes al costat d'un punt amb informació... Molt bé la veritat. Però tot això només té sentit si, com en el cas de Guissona, el contingut que hi ha al darrera és interessant i enganxa.

Teniu les fotos de la jornada al final d'aquestes línies... i com veieu també una estadística... el ganxo del títol. Feta sobre els assistents a la jornada, tots motivats pels museus i les tecnologies... Informal però que coincideix amb les dades d'alguns dels informes actuals: Hi ha encara una bona base de telèfons tradicionals (que es redueix ràpidament), Android està creixent tan ràpid que ja és el primer en nombre de terminals, iPhone segueix en creixement estable, Windows Phone no existeix... i els de Blackberry... estan dubtant entre passar-se a Android o a iPhone...

Twitteros destacats la majoria dels participants, teniu els seus noms per si els voleu seguir. Un bon planter!

Podeu veure les fotos de la trobada aquí.

Comunitats. Obertes o tancades?

2011-09-30T00:13:00.001+02:00

No no no... no obrim un Facebook que això és fora de la nostra web!!! Fem la nostra pròpia comunitat!!!

- És que... no és tan fàcil... has de mantenir l'activitat, has d'estar constantment generant coses... i la gent ha de tenir molt interès, perquè si no no vindran...

Home però nosaltres som el millor museu del món! Tenim el públic assegurat!

La Communauté Louvre, oberta el 2010, tancarà el 15 d'octubre de 2011 per manca de participació.

El millor exemple, el debat obert a l'agost amb el títol "Quin futur per la comunitat Louvre?" no va tenir ni una sola resposta.

En podem treure algun ensenyament d'aquesta ensopegada? Si.

Perquè anem a Facebook? perquè la gent ja està allà. Perquè anem al YouTube perquè la gent ja està allà... Anem a buscar la gent nosaltres. Intentar que la gent salti barreres i barreres per entrar al nostre espai... no és gens fàcil.

Si fem una comunitat privada i tancada... hem de donar alguna cosa moooolt important perquè la gent vingui... alguna cosa que atregui milers de persones si volem que uns quants participin. No és gens fàcil... el Louvre no se n'ha sortit...

Quí ha tingut èxit? per exemple... Wikiloc. Per exemple Moterus. Mireu-les. Penseu què donen, perquè hi va tanta gent? Què hi fan? Ho podem fer nosaltres?

Vodafone BufferBusters

2011-09-26T21:26:00.001+02:00

Ui.... com m'agrada aquest joc de realitat augmentada...

Imagineu una versió cultural... va... propostes?

Al 94% Li ha agradat el teu museu: l'estratègia SoLoMo (Social, Mòbil, Local)

2011-09-09T17:40:00.000+02:00

No l'explicaré jo, que prou feines tindria... molt millor Juan Varela en la seva anàlisi de perquè Google acaba de comprar una guia d'establiments locals (restaurants, etc.), Zagat.

La nueva adquisición de Google deja algunas pistas para el negocio de los medios. Sobre todo la importancia de laestrategia SoLoMo, el poder de las marcas reconocidas, la necesidad de aumentar la base de datos locales y la capilaridad de la cartera publicitaria, la necesaria participación del público en el marketing local con el poder de la recomendación y las oportunidades del encuentro de la tecnología con los medios tradicionales.

L'article sencer. Varela l'enfoca a les estratègies de negoci, comunicació i supervivència dels diaris, però no oblidem que el que està prefigurant és tot el sistema de comunicació en què ens veurem immersos en molt poc temps. I voldrem el mateix que sempre, arribar al públic. I aquestes seran les vies. I el que el públic valorarà seran les opinions dels usuaris, no el que nosaltres diguem de nosaltres mateixos...

Per cert, algú vol veure les puntuacions que treuen els monuments i museus de Barcelona?

La de Yelp.

La de TripAdvisor.

4 idees bàsiques sobre el que han de fer els museus a la web mòbil (actualitzat)

2011-09-07T01:05:00.001+02:00

Fa temps que sabem que el consum de dades d'Internet que es fa des de mòbils creix i que aviat acabarà depassant el provinent dels equips tradicionals de sobretaula o portàtils. Teòricament el 2013 als USA, però segurament serà abans. En aquesta fantàstica infografia podeu veure les dades més rellevants de la web mòbil actualment.

Ens afecta als museus i en general als responsables de patrimoni aquest canvi? Ohhh yes my dear... Ja hem anat ensenyant projectes interessants i des del 2007 (!!!) que anem avisant que els mòbils canviaran la manera de veure Internet.

No sé si a vosaltres us ha passat el mateix que a mi, però en el meu entorn molta gent ha canviat el seu mòbil tradicional per un smartphone, sigui iPhone, Blackberry o telèfon amb Android. Tots evidentment amb tarifa de dades d'Internet.

I aquestes persones no són els frikis que ja van comprar els primers telèfons d'aquest tipus. No. Són gent "normal" que fan servir el telèfon com una eina sense admiració afegida. És a dir, bàsicament són el nostre públic habitual... I parlar una estona amb aquestes persones, com ara la meva amiga Elisabeth que l'altre dia m'ensenyava el seu nou Samsung Galaxy Ace ens dona unes pistes molt interessants per saber de quin mal haurem de morir en els propers dos anys.

L'usuari normal fa servir el mòbil bàsicament per contactar amb altra gent. És a dir trucades, Facebook, Twitter i sobretot programes com Whatsapp que permeten enviar missatges tipus sms gratis. També per mirar el temps, o les notícies o altres serveis. Però no directament d'Internet sinó sempre a través d'aplicacions específiques provinents de l'App Store (Apple) o de l'Android Market. Busquen a Google i aquesta és l'única via d'entrada a webs... de les quals molt poques reconeixen la consulta des de mòbil i passes a la interfície corresponent (com l'IMAmuseum)

D'aquestes converses amb nous usuaris de mòbil em queden 4 idees bàsiques:

XARXES SOCIALS. El nostre públic potencial en bona part ja té un smartphone o el tindrà aviat i el fa servir sobretot per comunicar-se amb altres persones. Ergo... Les xarxes socials seran encara més importants per arribar a un públic ampli.
VERSIÓ MÒBIL. El mòbil serà la via principal de visualització de la nostra informació quan l'usuari està fora de casa. Ergo... Ja és imprescindible tenir una versió pensada per mòbils de la nostra web. Pensada en disseny però sobretot en continguts a aquesta situació. Informació útil primer. Optimització de menús, continguts breus i clars.
APLICACIONS GENERALISTES. Les noves guies dels turistes són les aplicacions com Tripadvisor o les locals que aniran apareixent progressivament. Hem de comprovar si nosaltres hi som i com sortim retratats en aquests espais.
APLICACIONS PRÒPIES. Tenir una web amb versió per mòbil no ens estalvia fer una aplicació. O més d'una com la Smithsonian. Tant la genèrica de continguts, com el Picasso per exemple, com les específiques per exposicions, educatives, jocs... el que fins ara eren minisites ara hauran de ser aplicacions. I tot per dues plataformes diferents iPhone i Android.

Més endavant parlarem dels continguts de les aplicacions... i d'una altra cosa... de l'altre monstre acabat de néixer, el mòbil que no és un mòbil, el post-PC.

(Actualització)
Dos interessantíssims articles tècnics sobre el mercat dels nous mòbils: Enrique Dans i el blog de la CMT.
I un comentari: al matí següent de publicar aquesta entrada parlo per telèfon amb un dissenyador que ens està fent un fulletó en paper. Li demano que em faci una versió del PDF que es pugui llegir bé en pantalla de mòbil i em diu que ahir es va reunir amb un altre dissenyador per començar a fer webs i aplicacions per mòbils. "O ho engeguem ara mateix, o en un any haurem de tancar" (sic).

Adéu arxiu... hola militars...

2011-08-29T14:00:00.000+02:00

Footnote era una de les webs de patrimoni més ben fetes que he vist mai. Una col·lecció immensa de documents de tots tipus, amb el suport dels Arxius Nacionals Americans, gestionat per una empresa i on podies pujar els teus documents, comentar els que hi havia... navegar... amb una interfície perfectament treballada... una autèntica joia... de pagament.

I ara quan escrius la seva adreça www.footnote.com ens trobem amb Fold3, que és la mateixa web però ara se centra en els documents militars americans i en la gent que els necessita per demanar pensions, justificar nacionalitats i coses similars... La web segueix sent rica i potent... però com a projecte cultural és morta. I alguns dels comentaris al blog ens mostren que hi ha més gent decebuda. Com Kate Theimer l'autora del blog ArchivesNext.

Podem deixar aquest tipus de projectes en mans privades? Es poden fer des del sector públic? O el problema no és aquest? Que n'opineu?

Realitat augmentada cinc estrelles

2011-08-26T00:40:00.000+02:00

M'arriba via @RodrigoBurgos_ i @daniguties un vídeo amb l'aplicació que han fet per un museu polonès el Sukiennice de Krakovia amb realitat augmentada i codis QR que ha tingut un èxit espatarrant. Actors "surten dels quadres" quan els mires amb l'iPhone i expliquen una història. Però quina història? "Històries de guerra, d'amor, crims, bogeria, misteri..." Ahhh.... caramba... La tecnologia està molt bé. La campanya és perfecta, amb cartells exteriors provocant interaccions via sms i Facebook (es veu perfecte en aquesta versió més llarga) però la clau de l'èxit per mi són les històries que expliquen...

Vale si... i que et deixen un iPhone... ;)

Museus per la gent... però de veritat...

2011-08-24T03:30:00.001+02:00

Pilar Gonzalo i Encarna Lago estan portant endavant unes Jornades sobre la funció social dels museus i els social media... que estan tenint una prèvia molt interessant a Facebook: Com mesurar l'èxit d'un museu, tant en els social media com en els seus projectes culturals? Perquè en realitat... què volem amb aquests projectes... moltes intuicions, moltes respostes... 27 d'agost a Lugo.

Vuelta al cole.... i 3 deures per tothom

2011-08-23T23:54:00.001+02:00

Doncs si... s'han acabat les vacances i tornem als museus, a Internet, al patrimoni i a la tecnologia. Amb alguna excursió cap a fotografia... a sèries o a acampades a la recerca d'un nou món...

Cada agost aprofito per fer endreça i una certa recapitulació del que ha passat en el curs anterior i preparació pel que se'ns acosta pel davant.

Uns breus apunts. Facebook ha quedat en el meu cas pels amics. Ja no rebo informació culturalment rellevant per aquesta via. No vol dir que no sigui encara un mitjà extraordinari per la difusió i pel retrobament de grups (aviat us donaré un exemple), però per la informació professional unidireccional... niet. Com a mínim en el meu cas.

El substitut és Twitter. Descaradament. D'uns quants apuntats a la primera hem passat a tenir-hi bona part dels professionals inquiets del patrimoni i la tecnologia generant una quantitat tremenda d'informació. I les institucions igual. Molts museus ja estan jugant en aquest partit.

Novetats? No és una novetat sinó una confirmació, això dels mòbils va en serio. Passa com amb Twitter, s'ha aconseguit una massa de persones que tenen iPhone o telèfon Android suficient com perquè fer aplicacions per aquest públic no sigui una frivolitat sinó una necessitat. Ho anirem veient en els propers mesos. Les possibilitats són immenses però el canvi en el que demana el públic de nosaltres via mòbil és tan gran respecte al ordinador convencional que haurem de repensar moltes coses de les que ara fem. Però moltes...

I finalment 3 deures per tothom.

1: Buscar a Twitter per les 10 paraules claus de la vostra institució. Per exemple arqueologia maresme, sitja, neolític, paleont , etc.
2: Comprovar com es veu i com funciona la web de la vostra institució en un iphone i en un telèfon Android. Comparar amb les web del Museu d'Art d'Indianapolis o del MOMA que passen automàticament a interfície mòbil quan es mira des d'un telèfon.
I 3: Pensar en tots els elements que volem difondre (des d'un objecte de museu a una història tradicional) i comprovar si tenen dades temporals o geogràfiques que els afectin. Per exemple horaris d'obertura. O horaris d'una activitat. O ubicació geogràfica concreta d'un edifici patrimonial a visitar. O recorreguts i rutes d'un a l'altre. Si no teniu les dades... recolliu-les... si les teniu... endreceu-les... seran una de les bases de la vostra presència a l'Internet mòbil...

Foto: Andreas Eldt a Flickr CC.

#españistán

2011-05-28T16:28:00.001+02:00

Voleu un exemple de la gent que hi ha a l'acampada de Plaça Catalunya?

Aleix Saló. Autor del còmic Españistán.

I d'un vídeo que explica la veritat sobre la crisi actual i els últims 10 anys de bombolla immobiliària. Cosa que no han fet els mitjans de comunicació ni públics ni privats. Ni abans ni ara.

#acampadabcn

2011-05-28T00:16:00.002+02:00

Aquest matí he passat per la Pl. Catalunya per tercera vegada. He vist els mossos i he pensat que la cosa acabaria malament, però que la gent, al final tornaria a ocupar la plaça. Que era una lluita impossible de guanyar per la policia. He baixat fins a la feina, a la Rambla i durant el matí hem anat sentit helicòpters. A la sortida, a les 4 he tornat a passar i he vist molta molta gent un altre cop. Fa dies, la primera vegada que vaig estar a la plaça, la veritat, em va semblar més una acampada festiva que una altra cosa... una mica cumbi-guai... la segona, ja vaig firmar i vaig veure coses interessants... m'ho miro amb ulls força escèptics, i no sóc l'únic... però avui... avui hi havia molta gent parlant, avui era de debò.

I quan a la tarda he vist les imatges i els vídeos de les càrregues... és que no m'ho podia creure. A veure. Era per la neteja? M'ho puc arribar a empassar. A la tarda feia encara una pudor de pixats espatarrant a alguns llocs de la plaça Catalunya. Però si portes dos camions de neteja, sense policia i vas fent negociant... no passa absolutament res....

Perquè collons ho omples tot de policies? És que no puc entendre que era el que pretenien !!!! Volien desallotjar la plaça? Però que no veuen que no poden!!! No entenen que la gent tornarà? No entenen que l'únic que pot passar és que el Twitter cremi i el cap de setmana tinguin 10.000 persones a la plaça?

I els policies... que no ho veuen que la gent que tenen a davant no són penjats ni antisistema? que no ho veuen que són universitaris la majoria? i dones grans? i avies? i nois en cadira de rodes? que no ho veuen que si peguen a una noia de 20 anys saltarà el seu amic com una molla?

Si m'ho miro des de l'acampada, com a ciutadà emprenyat no entenc perquè em peguen.

Si ho miro des de l'administració no entenc que collons esperaven que passés. Com pots enviar a la policia a pegar a gent com la que hi ha a la plaça? és que no ho entenc. Només pot ser perquè no han entès res en absolut. Perquè pensen que són gent que va contra ells, contra els sistema... quan és al revés. El 90% de la gent que hi ha a la plaça està lluitant per un lloc al sistema. Per defensar-lo, per fer-lo millor. Per treure'l de les mans d'uns gestors massa sovint totalment ineptes. Quants dissenyadors, creatius, publicitaris, advocats, músics, sortiran d'aquesta plaça? Centenars! Si està plena de la millor gent que tenim!!! Si el que fan és demanar pas!!! ens demanen que ens apartem perquè volen ser els protagonistes del futur d'aquest país.

I el repte és aquest, és obrir el sistema a les seves opinions i propostes, a la millora i al seu protagonisme. Ara ja és el SEU sistema i el volen canviar.

Si no ho fem, d'aquí a 10 anys la meitat d'aquesta gent, de la nostra millor gent, estaran treballant a Estats Units i a Alemanya.

I aquí els policies seguiran pegant a la gent per les places.

Què fem amb el patrimoni? Una discussió importada de Twitter

2011-04-21T20:46:00.003+02:00

No hi ha eina més efectiva que Twitter per engegar debats. Però 140 caracters a vegades es queden curts, així que movem la discussió cap aquí:

asierra_re Albert Sierra
Turisme Cultural? menys tríptics en paper i més aplicacions per iPad diu @Xaviercarmaniu: http://bit.ly/dFdpKk #historiadors20 #turisme

20 Apr

Xaviercarmaniu Xavier carmaniu

@asierra_re Gràcies!!! Un honor!

20 Apr

lopesita Sònia López

@asierra_re @xaviercarmaniu Ok a la idea de base xo no x tendència. Les aplicacions mòbils no són l'estratègia, han de formar part d'ella.

20 Apr

Xaviercarmaniu Xavier carmaniu

@lopesita @asierra_re Gràcies Sònia. El problema precisament és que en general no hi ha gaire estratègia a llarg termini. No per moda.

20 Apr

lopesita Sònia López

@Xaviercarmaniu @asierra_re Efectivament.Ràbia d veure q no hi es pensi i treballi transversalment.S'amortitzarien tant millor els recursos!

20 Apr

Xaviercarmaniu Xavier carmaniu

@lopesita @asierra_re EXACTE! és just el que intentava dir al post. El problema és que ni es pensa ni es treballa en equip

20 Ap

lopesita Sònia López

@Xaviercarmaniu @asierra_re Amb el patrimoni ric que tenim, podríem fer coses increïbles pels d'aquí i els de fora.

20 Apr

Xaviercarmaniu Xavier carmaniu

@lopesita @asierra_re Calla, calla... cada vegada que hi penso m'encenc.

20 Apr

asierra_re Albert Sierra
@lopesita @xaviercarmaniu Bon debat. Però quina ha de ser la base de l'estratègia? Què busquem? Quins són els missatges? A qui ens adrecem?

20 hours ago

Xaviercarmaniu Xavier carmaniu

@asierra_re @lopesita xl q fa a mi sempre persegueixo el mateix: fer gaudir de la història als meus conciutadans. És un deure moral d'hador

20 hours ago

asierra_re Albert Sierra

@Xaviercarmaniu @lopesita doncs jo crec que un objectiu pot ser que més i més gent faci seu el patrimoni, que se l'apropii moralment.

4 hours ago

Xaviercarmaniu Xavier carmaniu

@asierra_re @lopesita Totalment d'acord: si es coneix, s'estima, es defensa i es protegeix. Així es pot llegar a la generació següent

2 hours ago

lopesita Sònia López

@Xaviercarmaniu @asierra_re Jo veig el patrimoni com una eina per generar idees i curiositat, connectar persones. La resta ve x decantació.

joanmargall Joan Margall

@lopesita @Xaviercarmaniu @asierra_re ep! patrimoni? idees? persones? curiositat? M'apunto a la conversa ;-)

1 hour ago

asierra_re Albert Sierra
Gran gran @lopesita com sempre!!! @Xaviercarmaniu

1 hour ago

asierra_re Albert Sierra
@lopesita @Xaviercarmaniu A mi el patrimoni em serveix x explicar històries que desperten l'esperit crític http://slidesha.re/gykDz7

1 hour ago

lopesita Sònia López

@asierra_re @Xaviercarmaniu Això mereixerà una estoneta de lectura i reflexió.

Doncs, ja està... ara podem seguir via Twitter... o via comentaris al blog.

Historiadors 2.0. La història creix a Twitter

2011-04-11T23:31:00.003+02:00

Twitter s'està convertint de forma molt ràpida en una eina que serveix a cada persona per una cosa diferent. Per filtrar la informació infinita d'Internet gràcies a seguir només el que proposa gent interessant, per estar informat al segon de la última notícia... per fer xarxa... i ara per fer història!!!

No sé realment com ha nascut, però de sobte ens trobem amb #historiadors20 em sembla que fruït de la iniciativa d'uns quants historiadors 2.0 com Dani Cortijo, Xavier Carmaniu i Jordi Bonvehi, però el cas és que de sobte seguint aquest canal a Twitter es poden fer preguntes sobre història i aquests joves professionals les responen, i tots aquells que escriuen tenen un nou mitjà de difusió que ben segur que anirà creixent... història 2.0? Doncs sí...

Actualització de 13 d'abril: Una crònica de com va sorgir aquest invent al blog El Tren de la Història gràcies a Xavier Carmaniu.

Arquitectura 2.0: La recerca sobre Domènech Estapà de Jordi Voltas

2011-04-05T01:44:00.000+02:00

Hem dit en diverses ocasions en aquest blog que els elements del 2.0 no només afecten a la difusió sinó que tard o d'hora afectaran també a la manera de fer recerca. Doncs ja en tenim un exemple. És de casa nostra i és extraordinari. En Jordi Voltas i Aguilar ha enfocat la seva tesi de recerca sobre l'arquitecte Domènech Estapà d'una forma singular, totalment contemporània i 2.0: obrint la recerca a la participació i vehiculant-la a través d'Internet.

La investigació se centra en l'església de Sant Esteve Sesrovires que va ser construïda de forma molt més simple al que preveia el projecte de Domènech i Estapà. L'objectiu es intentar interpretar els plànols fins a construir un model complet en 3D de l'església projectada. Un exercici que sembla rutinari però que en cada detall demana preguntar-se pels materials, pels volums, per les decoracions... aquesta línia és un bordó cap enfora o un retall cap endins?

Cada part de l'edifici ha tingut la seva discussió a la que s'han convidat a diferents experts que han aportat la seva visió i que han intercanviat coneixements i hipòtesis per escrit en un blog de wordpress i en vídeo en un canal de YouTube.

Un model nou a explorar, basat en la participació oberta i en l'intercanvi front a la investigació solitària i sense publicitat... Nous temps també per la recerca...

Google Art Project: panoràmiques, gigafotos, i compartir l'art a Internet

2011-02-03T23:29:00.002+01:00

Google entra a cada casa com les cartes per la xemeneia de Harry Potter, arrassant. Després d'algunes primeres proves de gigafotos lligades a Google Earth, molt espectacular però poc utilitzable, acaba de publicar un extraordinari projecte Google Art Project, on combina la fotografia d'altíssima resolució d'obres d'art amb el passeig per algunes de les sales dels museus. A patrimoni.gencat fa uns anys que ho estem fent, amb algunes imatges tan espectaculars com la gigafoto de Sant Climent de Taüll o la panoràmica de l'Hospital de Sant Pau. Però Google és Google i ells ho fan, com tot, a lo grande: 17 museus i centenars d'imatges en alta resolució a més d'una interfície netíssima i totalment funcional.

De la part de navegació per les sales del museu no em sembla que calgui destacar res, és un Street View normal, que simplement serveix per a moure's de quadre a quadre en l'espai.

De les gigafotos en canvi si que cal dir coses. Més enllà de la qualitat d'imatge extraordinària, de la magnífica interfície, netíssima amb informació breu però profunda en un panell a la dreta, l'autèntica novetat i que sembla que ha estat un èxit, és la possibilitat de fer retalls de les imatges, generar una galeria i compartir-la amb els teus contactes de Twitter i Facebook. És prou fàcil com per fer-ho i generar aquell moviment de l'art de mà en mà, de persona a persona que en definitiva busquem els qui fem difusió del patrimoni. L'equació és perfecta: l'usuari remena, fa zoom, descobreix, se sorprèn i comparteix. Quina enveja, saber fer tan bé les coses com per provocar que la gent faci aquest petit pas, dir-li a un amic, mira, les llums de Rembrandt.

I com influeix aquest projecte en el futur de la presència dels museus a Internet. Aquí deixo la paraula a Nancy Proctor, una de les persones més clarividents del sector, que reflexiona justament sobre això.

Actualitzo amb enllaços a articles sobre el projecte:
The Guardian
Madpixel
Tate
New York Times
Bloomberg (¡?)

The Wire, Lt. Daniels, i l'educació a Catalunya amb l'EduCat1x1

2011-01-31T23:19:00.002+01:00

Els mestres haurien de fer com el tinent Daniels, dirigir i repartir la investigació. El tinent Daniels, prim, negre, impecable amb la seva corbata crema... En Pryzbylewski, el noi blanc sempre amb la carpeta a la ma, farà qualsevol cosa per no marxar del seu costat...

El meu amic Dani portava dies parlant-me d'una sèrie que estava veient, policíaca, molt lenta, bona, però bona bona de veritat. Em va passar la primera temporada de The Wire i me la vaig empassar sencera. És el millor que he vist mai provinent de la televisió. Un equip d'investigadors que es dediquen a destapar els negocis de la droga i la corrupció a Baltimore sota la direcció del tinent Cedric Daniels.

Hi vaig pensar dissabte al matí, mentre visitàvem l'Institut la Sedeta en funcions paternals i mantenia una interessantíssima conversa amb la Maria Teresa, la professora de ciències sobre la introducció dels ordinadors a les aules. Em deia que hi veu coses bones i dolentes. Que no ho acaba de veure clar... però que ja troba a faltar les eines multimèdia quan treballa ara amb llibres. I jo li explico el que porto pensant fa mesos, després de diversos contactes amb el món educatiu. Que posar ordinadors a l'aula és posar-hi una bomba sota el model de relació que hi ha hagut fa 500 anys entre professor i alumnes, tot i que molta gent sembla que no se n'adoni. Fa pocs dies un professor es queixava a televisió que des de dalt de la tarima no sabia que miraven als portàtils els nens... Si hi ha ordinadors no hi pot haver tarima! ni taules mirant totes a la pissarra! No ho veuen? La classe física com la coneixem està morta. Les taules en grups i el professor passejant. Un professor que no dóna continguts, sinó que planteja preguntes i encarrega investigacions a cada grup ha de configurar l'espai d'una altra manera. Ha de fer com Daniels.

Com Daniels.
Els arxius britanics ho han descobert i Andrew Payne ho explicava al DISH 2009. Don't illustrate, INVESTIGATE!

DISH2009 - Keynote Andrew Payne from DISH2009 on Vimeo.

Al tinent Daniels a The Wire li donen un grup d'aparents inútils. Potser el pitjor és Pryzbylewski, l'endollat pel seu sogre Valcheck. Daniels clava a la pissarra les fotos i les pistes, planteja les preguntes a resoldre i poc a poc treu de cadascun les seves virtuts, tots participen, tots aprenen. Pryzbylewski, apartat del carrer per ser un pèssim policia, per primer cop demostra la seva utilitat, de fet demostra un cervell privilegiat per desxifrar codis. Entre tots la xarxa de coneixement es va fent més espessa sobre la pissarra fins que troben molt més del que buscaven.

Mai Pryz ha demostrat tant. Mai Pryz ha après tant. Learning by doing!

I quan el seu sogre, carregat de medalles, intenta retornar-lo al seu destí rutinari, quan el vol treure del costat de Daniels, Pryz esclata.

Estic segur que hi ha ja professors que fan el que feia Daniels. I els seus alumnes aprenen com mai. I demostren com mai. I no voldran tornar mai més una classe amb tarima.

Nina Simon, la participació i el Museu Picasso

2011-01-12T01:04:00.002+01:00

"En aquesta sala hi ha el futur dels museus catalans a Internet" Això em va dir una amiga després de fer una mirada a la munió d'assistents a la conferència de Nina Simon al Museu Picasso. I era estrictament real. Hi havia pràcticament tothom que ha fet alguna cosa en aquest sector...

No és estrany perquè Nina Simon és un dels referents per tots aquells que treballem a la cultura des d'Internet. Des del seu blog Museum 2.0 ha liderat una concepció dels museus diferent de l'habitual, lluitant a cada pam per unes institucions participatives a la xarxa, i des de fa un parel d'anys, per unes institucions que passin al món real l'actitud i l'obertura que tenen a Internet. Una proposta que ha sintetitzat en el seu llibre "The participatory museum" i que venia a presentar fa unes setmanes convidada pel Museu Picasso a fer una conferència i també un taller. A patrimoni.gencat vam aprofitar per fer-li una entrevista, que teniu més avall, al final del post.

Recomano... o millor dit, considero obligatòria... la lectura tant del blog de la Nina com del seu llibre per a qualsevol professional del patrimoni. La seva visió de la participació del públic en el museu no és en absolut naïf, valora la participació però no per se, ha de respondre a un objectiu. És bona? si. Però ha de tenir un sentit. Si no, no serveix. I després la seva formació (és enginyera!) la porta a buscar sempre el métode, la identificació del problema i la solució. I el seu llibre és un catàleg de propostes senzilles immediatament aplicables. Una mina.

El taller va ser d'aquells que es recorden, la veritat. No vam fer gaire teoria, ja l'haviem fet al matí a la conferència que va estar farcida a més d'exemples pràctics de museus que l'havien posat en marxa. Molt aviat ens va posar a treballar als assistents: feu una pregunta en un full i contesteu les dels vostres companys. Al cap d'uns minuts veiem quines preguntes funcionaven i quines no. La meva era molt bonica i interessant però donava com a respostes si i no. Error fatal. Això no ens diu res del visitant, ell no aportarà res. Aprendre fent. I vam seguir en grups amb una feina a la sala. El meu grup era d'excepció, ni més ni menys que Conxa Rodà (la culpable de tenir la Nina a Barcelona), la Sònia Lòpez del Macba i la Laura Solanilla de la UOC a més d'un servidor. La foto (© Museu Picasso) per demostrar-ho:

Per qui no se n'hagi adonat, La Nina, la Conxa i la Sònia, totes tres han guanyat en els últims anys el premi a millor web de museus del món al Congrés Museums and the Web... Un grup de luxe...

Tornant al que vam fer, havíem d'extreure una pregunta a fer al públic a la sala de las Meninas, i vam estar intentant entendre quina era l'essència del que estàvem veient. Picasso obsessionat pel quadre de Velázquez fins al punt de pintar-lo més de 40 vegades. Picasso com a bèstia imparable. Picasso com a destructor de la història de l'art. Picasso com a amant desesperat de l'art de veritat i per tant de Velázquez. La passió, l'obsessió. I neix la possible pregunta: que t'apassiona a tu tant com fer-ne 40 versions? I la Nina, a la realització com sempre. On poseu la pregunta? com es respon? com funcionarà?

Van ser només uns minuts però treballar amb cervells privilegiats com els que m'acompanyaven és un plaer que no s'oblida.

Si voleu més cròniques sobre la jornada mireu-vos la del blog del Museu Picasso, molt completa, amb vídeo i les fotos que van fer. El Janquim del 3cat24 també en va fer una bona crònica.

I finalment la Nina davant la càmara.

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

El piso. La nova TV

2010-11-12T23:32:00.000+01:00

Cada dia veig menys la TV. Però cada dia veig més TV... a Internet. I avui he descobert una petita joia: El Piso. He arribat per un irreverent vídeo d'una noia ensenyant els pits al Papa des d'un balcó. Del vídeo passo a Producciones Barrocas i Serge González i descobreixo que "el Piso" és una sèrie. El primer capítol és una mica cutre però té "algo". El segon ja té gràcia. I el tercer està rodat amb bona càmara (una rèflex, la bomba visual) i els personatges ja estan perfectes. Les músiques, els diàlegs, les situacions... I ja estic esperant el quart amb més ganes que el House o el Castle...

Model de negoci? No en tenen. Però jo pagaria un o dos euros a Producciones Barrocas perquè filmessin el quart. I segur que hi ha més gent com jo. I quan s'acabi la sèrie fem una festa amb tots els micropatrocinadors, ens presenten a Llanetes i a Coco (ella és molt mona però per mi... la Laura...) i ens donen una samarreta que digui "Jo he pagat un capítol d"el Piso".

Vale no té res a veure amb museus. Però és el segle XXI.

Gaudí, la Sagrada Família i Twitter

2010-11-07T12:42:00.002+01:00

1. Twitter com a eina de recollida d'opinió. Visc just al davant de la Sagrada Família a Barcelona, i avui he vist des del balcó tot el sarau de la visita del Papa. Després m'he connectat al Twitter i he descobert que estava literalment bullint de missatges i opinions, m'hi he afegit i he seguit algunes cerques com sagrada família o el hashtag #papabcn . Resultat: Des de descobrir que la CNN ha fet un especial sobre el tema fins a la resposta dels homosexuals. Gent que s'afegeix al missatge de pau de l'església i gent que fa veure que les dones només han participat a la cerimònia per netejar l'altar i el terra. Twitter: una eina per copsar les opinions sobre qualsevol esdeveniment, institució o concepte? Dons cada dia més.

2. La Sagrada Família. L'edifici projectat per Gaudí ha estat fins ara una mica una mona de Pasqua formada per les quatre torres que va arribar a construir l'arquitecte més la continuació, indescriptiblement lletja de la façana de la Passió i la nova façana del carrer Mallorca que quan estigui acabada serà un horror digne de la Hammer. El problema és que Gaudí no era un arquitecte modern, avançat al seu temps, com s'entesten a dir molts estudiosos. No, com em va fer veure en Pere Beseran, Gaudí en realitat és l'últim arquitecte medieval. No fa servir plànols sinó maquetes, planeja una estructura sobre la qual va guarnint les superfícies a mesura que va construïnt. La façana de la Passió en la seva concepció original era una muntanya d'ossos i tendons, absolutament esfereïdora. El que han fet és una estructura buida de significat. Una mona de Pasqüa. I la façana del carrer Mallorca... ja la veureu quan la vagin fent...

Però l'interior. Atenció a l'interior. Aquí l'estructura és tan potent, tan complexa que fins i tot sense ornament s'imposa. El bosc, les columnes com arbres que esclaten en branques, la llum que arriba pel mig de les fulles, des del cel. Per lletjos que siguin els vitralls i les decoracions que hi vagin penjant, és igual, l'espai s'imposa, és un buit únic al món (algú recorda Bruno Zevi?).

Ens agradi o no, a partir d'ara la imatge de la Sagrada Família, i per tant molt sovint també la de Barcelona i de Catalunya serà aquest bosc de colors i llum.

Postdata: Galeria de fotos una mica antropològica de la visita del Papa...

Internet, patrimoni i arqueologia

2010-10-24T17:09:00.000+02:00

El proper dimecres 27 faig una sessió al Màster d'Arqueologia de la UB convidat per Jordi Tresserras. Per aquesta classe he adaptat els continguts que tenia sobre presentació del patrimoni a Internet a la temàtica arqueològica, recollint exemples, actualitzant alguns enllaços i introduint algun concepte nou com la discussió sobre els drets de publicació, que en el món arqueològic... és molt necessari. ejem... Si ara les teles estrenen les sèries a Internet doncs jo també. Aquí teniu el powerpoint.

I ara no cal anar a classe? Al contrari... a classe sempre poso algún extra... je je.

Internet, patrimoni i arqueologia

View more presentations from albert sierra.

Creativitat audiovisual i patrimoni. Mnac, Amiens i 600 anys del rellotge de Praga

2010-10-18T21:15:00.000+02:00

Fa uns dies vaig assistir a l'obertura de "El Mnac pren el carrer". Sobre el paper semblava una bona iniciativa, reproduccions d'obres del Mnac al carrer. La implantació però era una mica... pobre... i amb competència potent... Entre HM i Benetton... I a sobre a Benetton hi havia un videowall immens que projectava una mena de joc de realitat virtual on la gent que passava per davant es veia en la pantalla rodejada de triangles de colors que es movien i brillaven. Molt espectacular. La gent on creieu que s'aturava? Pues eso.

Vaig pensar que qui l'encertava era Benetton i que al patrimoni calia saltar tres o quatre estadis de creativitat per treure-li tot el suc.

I hi ha gent que ja ho ha fet. A Amiens a la seva catedral fan un espectacle de son et lumiere però del segle XXI. Una autèntica meravella tecnològica i artística.

Però el que han fet els txecs amb el famós rellotge astronòmic de Praga és simplement increïble. Això és creativitat. Això és treure tot el partit del que es pot fer. Això és imaginació. Això és art. I patrimoni viu.

The 600 Years from the macula on Vimeo.

Reflexions sobre Internet i el periodisme digital

2010-10-13T10:07:00.000+02:00

Què fem amb el vídeo a Internet? Han de signar els periodistes a Twitter? Cada pàgina és una "home"? Aquestes són tres de les moltes preguntes que ens vam formular mútuament la Sílvia Llombart i un servidor l'altre dia compartint una estona. La Sílvia és una de les persones més clarividents que he trobat a l'hora de pensar cap a on hem d'anar en aquest negoci de la xarxa...

Every page is a landing page. Li comento les novetats de patrimoni.gencat, especialment la nova columna dreta, dedicada a novetats i 2.0 que apareix a totes les pàgines del portal, perquè creiem que cada pàgina és un lloc on el visitant pot arribar via cercador, enllaç, 2.0 etc. I ella em diu que hem de tractar totes les pàgines d'aquesta manera, donant més coses que la pura notícia o contingut. Se li han de posar al costat complements que l'enriqueixin. Més suggeriments per navegar.

Què fem amb el vídeo a Internet? La Sílvia em diu que ara encara estem fent TV amb el vídeo a Internet, que hem de trobar una nova manera de fer. Coincideixo plenament. Nosaltres ara fem molt bona TV però TV al cap i a la fi. El vídeo a Internet ha de ser diferent. No sé encara ben bé com... però ja ho trobarem.

Narrativa multimèdia. Una sortida és integrar els formats dintre del discurs. Em defensa que text, més vídeo més altres elements com els gràfics manipulables pels propis usuaris, han de ser coherents i encaixats entre ells. No val textos aquí i vídeos que no tenen res a veure allà. Ella creu que cal fer més gràfics i em parla de Google Chart, i jo a ella del projecte d'IBM Many Eyes. Em convenç de que les gràfiques són el proper camp en que hi haurà creació per part dels usuaris. I em fa pensar en la importància que tindrà llavors l'Open Data... com el de Gencat!

Li parlo de l'últim llibre que he llegit (el portava a la maleta!) Nivel 26, que integra cada dos o tres capítols un vídeo que has de veure a Internet. El llibre és una autèntica porqueria però l'experiència d'anar saltant del text al vídeo és molt interessant i és un camí amb un recorregut immens pel davant, en paper i en e-book/iPad és clar... I perquè no una clau per anar a un lloc físic (gps!) Les possibilitats són infinites.

Periodista multiformat? I si tot ho fa el mateix periodista? Doncs vol dir que ha de saber escriure, filmar i muntar un gràfic. Bon començament. I que ha de saber explicar una història amb aquests mitjans.

I al Twitter qui signa, el diari / mitjà / institució o el periodista amb noms i cognoms? Ajà... pregunta amb trampa... Ara pràcticament sempre signa la institució... però jo li defenso que crec que ha de signar el periodista... a Twitter i a tot arreu... La institució ha d'aconseguir un estil i una línia però dintre... el periodista. Ella em diu que ja no val llavors el de "retalla i enganxa" sinó que cal gent que sap el que vol dir i com dir-ho. Amb criteri. Citem exemples americans i un de casa, en Janquim del 3cat24. És clar que llavors el bon periodista té visibilitat i per tant una mica de poder... no el té el mitjà... cada periodista tindrà la seva "cartera" de lectors que s'endurà al seu darrera en possibles canvis professionals... Doncs sí, ves per on...

I més coses com ara el proselitisme (venda de moto) que hem de fer els d'Internet en els respectius àmbits, les eines de web semàntica, els projectes de futur... No vam parlar ni de mòbils ni de xarxes socials. Imagineu si ens queden temes per més converses...

iPads a Pompeia. Ui que guai...

2010-09-29T22:52:00.003+02:00

L'arqueologia és un dels sectors del patrimoni que juntament amb la restauració de béns mobles s'han tecnificat més en la última dècada. Moure dades, dibuixos, fotografies... els portàtils són ja un estri obligat i la digitalització de les dades també. Hi ha però qui encara fa un pas més i aprofitant la nova joguina d'Apple, l'hipnòtic iPad, es plantegen aconseguir un procés de treball sense papers, digital des de l'inici comptant que la petita bèstia organitza les fotos, permet dibuixar directament, escriure, anotar sobre les fotos, moure bases de dades i a sobre la bateria et dura tot un dia sense endollar... arrrrggg perquè no se m'ha acudit a mi abans... Vull ser arqueòleg i excavar amb un iPad, arrrrgggg!!!! ejem... perdò...

La Universitat de Cincinnati té un projecte d'excavació a Pompeia pel qual han fet aquesta aposta, iPad com a eina de treball digital. I si és veritat el que diuen... és un encert espectacular. L'article on ho expliquen aquí en versió original i aquí traduït al català gràcies a Google. No us perdeu les fotos su-per-guai-chis a la pròpia web d'Apple i l'explicació/venda de moto a sota (i en català també...).

Gràcies mil a la Mariona Aragay de l'ICAC per difondre la història via Twitter. És una autèntica catalitzadora del canvi.

Càpsules 2.0: El Museu de Toulouse

2010-09-22T00:16:00.001+02:00

Un tweet de Conxa Rodà em porta a mirar el Museu de Toulouse a Twitter i el seu espectacular projecte d'Internet, tot present a Netvibes. La última és un acord amb Wikimedia Commons per oferir les imatges del museu i que es carreguin a Wikimedia/Wikipedia. Ja us podeu imaginar quina és la meva opinió al respecte... i el que demanaria als museus del nostre país... ejem...

De Niaux a Joan Miró. L'art essencial

2010-09-11T22:36:00.001+02:00

A la vida de tota persona sensible a l'art hi ha moments que queden gravats a la memòria com els talls d'un punyal que t'esquinça la pell i et deixa cicatrius per sempre més a l'ànima.

Aquell migdia a París quan, per error, el sol va inundar el quadre de Monet. El so de la campana enmig del silenci en una plaça immensa on milers de persones esperaven el Palio a Siena. El vertígen davant del quadre de Jackson Pollock al Moma o dels vermells de Rothko a la Miró.

I ara Niaux. El cop de puny a l'estòmac, el nus a la gola, l'aire que et falta quan enmig de la foscor, en la immensa sala negra, després de caminar gairebé un kilòmetre amb llanternes endinsan-te en les entranyes de la terra, de sobte s'obre un llum i veus allà davant teu, els animals, purs, vius, perfectes… et sents al costat dels homes que els dibuixaren fa 14.000 anys. Notes que els seus cors i les seves mans són encara el teu cor i les teves mans, res no ha canviat en l'essència de l'home en aquests milenis.

I quan surts de la cova, busques resposta a la pregunta. Perquè? Perquè allà, infinitament endis? Perquè els cavalls i els bisons sempre?

I llegeixes les diferents explicacions. Propiciar la cacera? La lectura estructuralista? no, no… I llavors arribes a Jean Clottes i la seva proposta del xamanisme, tan criticada per alguns, i pàgina a pàgina tot es desvetlla. Hi ha arguments poc sostenibles en la seva teoria però el fons, el motiu essencial d'aquestes pintures, de com són i perquè estàn allà es fa evident en la seva veritat. El xaman era la persona amb la capacitat de connectar amb "l'altre món" a partir d'un ritual que els transporta en esperit. Diferents pobles han fet perviure fins a temps recents aquest ancestre de les religions. La cova com lloc del ritus, com a entranya de la terra, com lloc màgic, amb parets que il·luminades amb poc més que una torxa són un lleu tel entre el nostre món i el dels esperits. Imagines el ritus, tocar les parets plenes de formes, els esperits que venen a la ment del xaman i parlen per la seva boca davant de la resta de la tribu que l'acompanya. Homes al seu voltant, però nens també, potser futurs xamans al seu torn. I un cop ha passat tot, un cop el xaman retorna en si, com ell mateix repassa amb els dits les fissures de les parets, les vores que insinúen les formes animals i com amb traça infinita pinta els esperits que li han parlat, pinta les formes que ha vist, símbols purs, vius, essencials.

No són animals, són déus.

I setmanes després al despatx per un atzar has de posar-te davant d'un quadre de Joan Miró. I et toca fer una mica de recerca, llegir el que deia de la seva pintura, i repasses dibuixos preparatoris i mires un altre cop el quadre que has de fotografiar, les gruixudes pincellades negres, les petites sagetes a llapis...

I tot es fa evident un altre cop. És l'art en essència, el do sagrat de fer visible amb la potència d'un cor pur allò que és màgic, allò que és real més enllà del món físic amb una mà tensa com el metall o dolça com l'aigua.

És la mateixa ma del xaman.

L'essència de l'home no ha canviat en milers d'anys. I Joan Miró va ser l'últim xaman de la nostra tribu.

Desconnexió digital...

2010-09-11T19:40:00.000+02:00

Bon dia a tots els seguidors d'aquest blog, especialment als fidels que em recorden que des del juny que no hi he escrit res!

Que estàs desconnectat? Em pregunten. I la resposta és que si. Que he escrit només quatre coses al Facebook i al Twitter i que fa temps que no repasso Internet a la recerca de novetats interessants. Durant el juny i el juliol per dedicació a la feina i a la família i durant l'agost per desconnexió voluntaria i total de la vida d'Internet. Necessitava mirar més lluny de la pantalla. Veure en analògic i no en digital. Mirar patrimoni cultural i natural sense pensar en com comunicar-lo via web, sense pensar en què fer a Twitter perquè la gent hi vagi. Simplement disfrutant com un visitant normal.

Arriba el setembre i tornem progressivament a la vida diària, a la recerca i a la difusió, amb les piles carregades i amb algunes idees noves provinents d'aquest mes de vida al món real.

Benvinguts!

Facebook i Sota Terra. Televisió, feedback i participació

2010-06-10T22:47:00.001+02:00

En Dani Cortijo, el creador del blog Altres Barcelones va presentar fa uns dies el seu primer llibre basat en les fantàstiques històries de la ciutat que explica on-line. I ens deia que això del llibre era molt estrany, perquè ara no tenia ni idea de que pensaven els seus lectors. És clar, no li podien fer comentaris o suggeriments o crítiques com fan en el blog... Per una persona com el Dani que viu permanentment a Internet, això de la producció cultural sense retorn immediat de l'usuari, és a dir, el segle XX, li sembla molt estrany i angoixant. Perquè al segle XXI la producció cultural té resposta immediata per part dels usuaris. Punt.

Per això quan la setmana passada vam saber que s'estrenava "Sota Terra" la sèrie de TV3 i la productora Batabat sobre arqueologia i que es feia en prime-time i no al 33 a les dues de la matinada, immediatament vam pensar que si no hi havia previst un mecanisme de participació, patrimoni.gencat l'havia de donar. Vam parlar amb la productora, tothom va estar d'acord i vam engegar moviment a Twitter i Facebook. Un hashtag #sotaterra, un fòrum al Facebook de patrimoni.gencat, notícia i missatge a tots els membres del pat.club per aconseguir participació efectiva.

No confiàvem gaire en el Twitter, la veritat, però durant tot el dia de l'estrena i especialment durant l'emissió del propi programa els twitts van ser constants, amb opinions a favor i en contra, sobre el format, sobre els continguts... i tot en directe! Segons es.twicker.net va ser el segon hashtag més mogut d'aquella hora a Espanya per darrera de l'iphone4 i per davant de Pelotas (!) de TVE.

Al fòrum el que hem vist és una gran quantitat de posts molt raonats, amb criteri que fan una valoració crítica (positiva o negativa) del programa en els seus aspectes científics, de producció audiovisual, de format.

I el que hem vist també és la participació oberta de membres de l'equip del programa responent a les consultes, aclarint situacions del rodatge, explicant decisions preses i el perquè s'aposta per una sèrie d'aquestes característiques.

Tot plegat un panorama potser insòlit per una sèrie de televisió, amb una conversa tan oberta, franca i constructiva entre les dues bandes. Un exemple del que és el nou Internet i del que són avui els mitjans de comunicació i els públics.

I si haguéssim anat un pas més enllà?. I si en comptes de fer això amb l'estrena haguéssim muntat el fòrum i la primícia d'un capítol pilot fa sis mesos, en l'inici del rodatge de la sèrie? I si haguéssim mogut el contingut quatre setmanes en comptes de quatre dies? Tot el que ara es pot treure de l'opinió del públic s'hauria pogut incorporar des de l'inici en la configuració de la sèrie. No hauriem de pensar ja així les produccions audiovisuals, amb feedback per part del públic, amb la seva participació i opinions des de l'inici de la planificació?

Sota terra a Tv3. L'arqueologia en prime time

2010-06-06T19:58:00.004+02:00

Demà dilluns l'arqueologia pren el prime-time a TV3. Diría que és la primera vegada que un programa que tracta específicament de temes patrimonials s'emet en el millor horari de la nit. Històries de Catalunya potser és l'unic precedent.

La sèrie es diu "Sota terra" i ens mostra en tretze capítols, tretze excavacions a la recerca de respostes. A cada capítol es planteja una pregunta i un equip d'arqueòlegs tenen tres dies per contestar-la excavant i fent servir tots els mitjans tecnològics al seu abast. El format és totalment televisiu i és una adaptació de la famosa "Time Team" de Channel 4 que porta ja 17 temporades a UK.

Estic segur que els arqueòlegs més puristes es posaran les mans al cap i s'esquinçaran els vestits perquè hi haurà humor, preguntes sense respondre, excavacions en 3 dies en comptes de 3 mesos.... arrrrgggg heretgia!!!! Igual que en qualsevol producte pensat pel públic no especialista, justament els ortodoxes patiran... Ara, també estic segur que molta gent que es pensa que els arqueòlegs són Indiana Jones, tindrà una idea molt més real del que suposa aquest procés investigador. Jo estic segur que serà un èxit.

La direcció científica és d'Eudald Carbonell, el presentador és Fermí Fernández i entre els arqueòlegs de l'equip tinc el plaer de trobar a Joan Eusebi Garcia Biosca, el crack dels 3D amb qui ja he coincidit per la mòmia de Pere el Gran i per Heritage Technologies.

I... evidentment al al Facebook de patrimoni.gencat podreu comentar que us sembla la sèrie i potser us tindrem preparada alguna sorpresa... agafeu el teclat mentre veieu com busquen la tomba d'Arnau Mir de Tost a Sant Pere d'Àger i a comentar!!!

I si preferiu Twitter doncs els comentaris amb el hashtag #sotaterra i així ens veurem tots!

Heritage Technologies a Lleida

2010-05-14T16:42:00.000+02:00

Són les 5 de la tarda i portem tot el dia de ponències interessantíssimes al #heritagetch2010 ara a la Seu Vella de Lleida. Seguiu-lo al blog que estem fent gairebé en directe...

Heritage Technologies en marxa!!!!

2010-05-13T12:36:00.000+02:00

Fa cinc minuts que ha començat el seminari Heritage Technologies Lleida 2010 amb Facebook, Twitter, galeria de Flickr i un blog espectacular. Estem a Món Sant Benet, amb la sala plena de gent interessant, tant els ponents com el públic. Un seminari carregat de cervells innovadors que treuran profit de la trobada.

Patrimoni i Internet en directe

2010-05-01T16:09:00.001+02:00

A patrimoni.gencat tenim per davant dos actes importants. Un de mòmies un altre cop... sssshhh. No li digueu a ningú, que és un secret... ejem. I un altre el fantàstic seminari sobre Patrimoni i Innovació Digital Heritage Technologies Lleida 2010. En els dos casos una de les primeres preguntes que ens hem fet és: repetim l'emissió de vídeo en directe? La vam provar una mica en serio per primer cop amb la roda de premsa que es va fer al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per donar compte de les descobertes en l'estudi del cos de Pere el Gran. I l'experiència va ser molt i molt interessant per gent com nosaltres que fem història, història de l'art, periodisme o Internet. Però no en directe...

De patrimoni.gencat ens vam desplaçar tres persones, Mariona Enrich, de Iurisdoc, Mireia Hernández de la Direcció General de Patrimoni i un servidor. Vam poder fer seguiment i emissió de Twitter en directe, fotos de l'acte al moment i transmissió de vídeo de l'acte en directe. Tot alhora. La veritat és que l'experiència del directe, com us deia, va ser molt interessant i ens van quedar a tots moltes ganes de repetir-la... però ens ho hem de pensar molt bé, perquè el primer que et demostra és que és molt exigent quan a producció. No per càmeres i sofware que més o menys es pot aconseguir sense problemes, sinó perquè la pantalla ha de mostrar alguna cosa viva SEMPRE, tenir algú presentant, tenir vídeos de recurs per entrar... tenir entrevistes pactades abans i després i aconseguir que vinguin al moment i que parlin al moment... MOLT exigent si es vol fer en plan televisiu... TV3 ho estava fent en directe també i portaven una quantitat de personal descomunal, però tots eren necessaris.

Com ho hauríem de fer nosaltres? A veure, una càmara fixa enfocant a la taula i ja està és fàcil... però això és poc. Quan no hi ha ningú encara que fas? I quan ja ha marxat. Pots fer més? És clar que es pot fer més! però cal molta, molta, molta coordinació i preparació i reacció instantània.

Tres persones serien suficients? jo crec que si. Segurament els tres que anàvem podríem haver fet una mica de directe interessant abans i després... però algú s'ha de posar davant de la càmera, i no al darrera... i això també costa.

Proper repte, més directes, emocionants i addictius... segur que en preparem algun més...

Gigafotos!!! Sant Climent de Taüll i la Vicaria

2010-03-28T17:17:00.000+02:00

Una de les iniciatives que han tingut més èxit de patrimoni.gencat han estat les gigafotos, fotografies d'altíssima resolució consultables per Internet. En el temps de publicació del portal n'hem publicat una dotzena, tot i que n'hi ha unes quantes més esperant a la cua de publicació per als propers mesos.

Les que més impacte als mitjans han tingut han estat, per raons evidents, les que hem fet en col·laboració amb el MNAC, i que es van presentar fa uns dies. Les pintures murals de l'absis de Sant Climent de Taüll i el quadre "La Vicaria" de Marià Fortuny. Totes dues permeten un detall extraordinari i a més venen comentades pels respectius conservadors del museu. Hi ha també un vídeo del making of. Us dono els enllaços i a disfrutar:

Gigafoto de Sant Climent de Taüll
Gigafoto de la Vicaria

Totes les gigafotos de patrimoni. gencat

Més detalls tècnics explicats per Josep Giribet, el fotògraf que les realitza per nosaltres.

Torna Pere el Gran...

2010-03-20T23:52:00.000+01:00

No us puc dir res més fins dilluns... però estigueu atents a patrimoni.gencat perquè Pere el Gran serà el protagonista...

Cultura 2.0 a talkingabout amb Conxa Rodà i Albert Sierra

2010-02-16T23:04:00.000+01:00

Gemma Urgell i Ricard Espelt produeixen una sèrie de vídeos sobre el nou món que propicia Internet, els talkingabout. L'últim fins ara és una entrevista amb l'amiga Conxa Rodà i un servidor per parlar dels projectes del blog del Museu Picasso i de patrimoni.gencat, i per fer una mica de reflexió sobre que suposa el 2.0 en el món dels museus i el patrimoni. Si jutgem pels RT que acumula sembla que vam dir alguna cosa interessant!

talkingabout - cultura 2.0 from redall on Vimeo.

Educación expandida?

2010-02-14T11:00:00.001+01:00

Educación Expandida. No ens toca estrictament en aquest blog peeeero és prou interessant com per fer una mirada al resum que fa Daniel Julià sobre el que va passar al ICI CCCB aquí.

Actualització: Em passen via comentari al blog l'enllaç als vídeos de la jornada. Gràcies!

Els museus i els mitjans de comunicació a la Catosfera

2010-02-04T22:51:00.001+01:00

Dissabte passat vaig pujar a Granollers a veure la taula rodona sobre cultura que es feia a les terceres jornades de la Catosfesra, ara en un esdeveniment anomenat CDigital. Coneixia a dues de les tres ponents, i quan vaig pujar al tren, me les trobo davant per davant, junt amb la tercera, així que vaig tenir taula rodona en exclusiva per mi durant tot el trajecte. :) Les tres són unes cracks: Conxa Rodà del Museu Picasso, Teresa Férriz de LletrA de la UOC i la Lucia Calvo de l'ICI CCCB.

En comptes d'explicar-vos què van dir, millor que ho escolteu directament. Dues advertències. El moderador va fer de tot menys el que havia de fer. Salteu-vos directament la seva presentació que va ser lamentable. Segona, la primera ronda de paraules és molt "oficial", després ja es deixen anar i expliquen les coses de veritat...

catosfera2010 on livestream.com. Broadcast Live Free

Després d'aquesta taula venia la de mitjans de comunicació que va estar fantàstica, amb Ignacio Escolar i Janquim, i Pau Llop de Bottup com a estrelles. Molt, molt, molt interessant tot el que van dir, obligator-hi veure-la també!

catosfera2010 on livestream.com. Broadcast Live Free

GobcampEs. Una trobada d'innovadors

2010-01-18T00:06:00.003+01:00

Aquest dissabte vaig assistir a una altra iniciativa dels incansables Chris Pinchen i Ana Fernández Mora, el GobCamp, una "desconferència" on hi havia apuntada una selecció destacada de gent que intenta fer coses innovadores a l'Administració. Tant els que parlàvem com, sobretot, els debats on participava tothom.

Jo vaig presentar patrimoni.gencat explicant d'on sortia i com havia funcionat entre el sector del patrimoni i dintre de l'administració com a projecte innovador.

Com la trobada tenia un percentatge especialment alt de bloggers (gairebé tots!) teniu molt bons resums de totes les ponències i les discussions fets per Marc Garriga, Ricard Espelt i Gemma Urgell. Amb això i el que es va dir a Twitter gairebé és com si hi haguéssiu estat. I per si faltava alguna cosa, l'audio de totes les sessions es va emetre en streaming i estarà aviat disponible gràcies a Civicolive, una nova plataforma per emetre en streaming, amb transcripció automàtica de l'audio a text i que el transforma en paraules claus enllaçables a clips d'un minut. Si funciona és la bomba.

La sorpresa per a tots va ser sense dubte Eugenio Moliní que amb una pissarra i un rotulador ens va explicar amb claredat meridiana la relació entre grups i jerarquia, i com els grups tenen energia però sense una mica de jerarquia no són capaços de transformar-la en acció. I la jerarquia per si sola porta a la inacció. I com, si som capaços de negociar amb la jerarquia quines coses són intocables, els no-negociables, aquesta accepta el canvi, controlat, i el canvi es pot produir. Mireu els resums publicats i veureu que tothom va quedar especialment impressionat. Benvingut Eugenio! Moltes idees i molts contactes entre gent que pensem el mateix. Remeneu en els enllaços d'aquest post perquè hi ha moltes idees per aprofitar.

Foto: @joanka68

Actualització: Fotos de l'acte fetes per la gent del Citilab Cornellà. Surto molt... ;)

Great for Museums: Light Touch, instantly turns any flat surface into a touch screen

2010-01-07T23:26:00.001+01:00

I si fes al blog com a Twitter?

Doncs seria així:

RT MuseumMedia (que és una bona font per tecnologia i museus) ens ensenya això:

Great for Museums: Light Touch, instantly turns any flat surface into a touch screen

Jo en vull 40 ja mateix per posar les panoràmiques de patrimoni.gencat en els taulells dels museus catalans... aiiii que segur que no m'ho compren....

Retorn a la blogosfera. Twitter, DISH09 i vacances

2010-01-07T23:18:00.000+01:00

Hola a tots. Fa molt temps que no escric al blog. Els culpables són dos. Bé, tres. El primer es Twitter, que s'ha convertit en la meva font principal d'informació, per davant del Netvibes que agrupa els RSS que jo he triat. En la meva font d'informació i de difusió, perquè simplement amb un RT redifonc el que m'interessa... sense haver d'escriure més que una línia. Evidentment això deixa al marge la reflexió i la descripció llarga, això queda pel blog... però sempre hi ha tanta feina a fer... Twitter s'està convertint, per davant de Facebook, en la meva interfície amb Internet: el que llegeixo m'arriba per Twitter, el que explico ho faig per Twitter... I això que no tinc iPhone, que si no... definitiu. Recomanació, jugueu, busqueu paraules clau que us interessin i mireu qui està escrivint sobre els vostres temes. Seguiu-los unes setmanes i a veure que passa.

El segon culpable ha estat molt agradable i productiu, un congrés a Rotterdam, el DISH09, al qual hem assistit amb una companya de feina i que ha estat simplement genial. Prometo un post llarg explicant-ho.

I el tercer les vacances out-of-Internet que m'he proposat enguany. Ni Facebook, ni Twitter, ni res, només una miqueta el gmail i poquet. Necessitava una desconnexió perquè ha estat un any molt intens i el meu cervell ja estava a punt de gripar (és un dos temps [acudit motorista]). La neu, els nens i alguna estona de silenci han estat molt profitoses i tornarem el 2010 amb les piles carregades. Tot i que, la veritat, m'hauria quedat a la neu...

Fons Centelles. Quants errors

2009-12-03T22:59:00.004+01:00

Tinc sobre la taula el catàleg de l'exposició que se li va dedicar a Agustí Centelles a la primavera fotogràfica del 1988. L'he baixat del prestatge dels meus llibres de capçalera, on està des de fa 21 anys. I on ara té al costat a Irving Penn, Man Ray, Atget, William Klein, Renau, Català-Roca i a Joan Fontcuberta. El mateix Fontcuberta que em va obrir els ulls a la fotografia i que signa el text del catàleg de Centelles. Una exposició extraordinària. Amb còpies fetes per Manel Serra, el meu antic professor de revelat fotogràfic.

La meva dona, repassant les fotos del llibre acaba de trobar una imatge d'una manifestació de dependents de comerç del 1933 on hi ha un nen que li ha semblat que és el seu pare. Ara està buscant fotos antigues de la família per comprovar-ho.

La baralla de la plaça Sant Jaume. La barricada. Les milícies antifeixistes. Biescas. I el pare de Josep Pernau mort a terra i la seva mare plorant-lo.

No vull saber qui té raó. Que els germans Centelles s'han equivocat és evident. Però que mai s'hauria d'haver arribat a una situació en que tinguéssin opció d'equivocar-se d'aquesta manera també em sembla evident. Ni puc ni vull parlar sobre què ha passat en les negociacions perquè no ho sé i prefereixo no saber-ho.
Només sé que el fons se n'anirà. I que en el país dels grans fotògrafs la fotografia segueix sense tenir el lloc d'honor que li pertoca. Sempre en un recambró, al darrera de les pintures o dels documents escrits, és igual. Però és que a sobre ara no parlem de simples fotografies, per més obres mestres que siguin, estem parlant del nostre àlbum de família, de l'esperit, dels records dels nostres pares i els nostres avis.

Perdoneu però quin país de cecs que tenim.

La tomba de Pere el Gran. Una notícia d'història a Internet

2009-11-27T00:21:00.001+01:00

La veritat és que han estat uns dies difícils i intensos perquè notícies com aquesta no les tenim cada dia... El Museu d'Història de Catalunya i l'equip de premsa del Departament s'han encarregat dels mitjans tradicionals i a la gent de patrimoni.gencat ens ha correspost donar resposta on-line. I ho hem fet amb tota la il·lusió. Un monogràfic, una galeria de fotos a Flickr, dos vídeos al portal i a YouTube, una preciosa gigafoto i la comunicació amb tots els amics del pat.club que reben les nostres notícies. I, evidentment moviment al Facebook, i transmissió en directe de la roda de premsa del Conseller en directe via Twitter.

En els propers dies podrem valorar la repercussió a la xarxa però creiem que ha estat altíssima. Gràcies a tots els bloggers i amics que n'heu fet redifusió. Aquesta vegada s'ho valia!

I per un missatge que he rebut al Facebook... potser aviat ens arribarà alguna altra d'aquestes bombes...

Art Accessible. Jornades a la Pedrera. 8 retalls de Francesca Rosenberg (*actualitzat)

2009-10-26T23:06:00.005+01:00

Aquest matí he anat a les Jornades sobre accessibilitat que s'han fet a la Pedrera. Les he pogut seguir només a mitges, perquè feia de semi-periodista per patrimoni.gencat. Volíem veure a gent de la Pedrera, de la Fundació Miró i també entrevistar a la Francesca Rosenberg, Directora de programes d'accés del MOMA de Nova York. Com acostuma a passar amb la gent dels museus americans, no només tenen un contingut interessant per explicar, sinó que l'storytelling, el guió, és excel·lent, i a més ella és una presentadora brillant. Si tornem als continguts, jo em quedo amb 8 retalls de la seva conferència:

1. Molta de la gent amb disminucions no volen ser tractats com a diferents, sinó com a gent normal. Alguns no volen cap ajut (ho entenc, ho he viscut).

2. Un bon disseny general dona solucions bones per a tothom, discapacitats i no discapacitats.

3. El que es fa per als discapacitats serveix per a tothom. Una rampa també és útil per a les mares amb cotxet.

4. La base per als seus programes són la creativitat i la imaginació.

5. L'objectiu és crear capacitats, explorar les capacitats d'aquestes persones per al seu creixement (empowering) i la seva autoconfiança (confidence building).

6. En les audioguies tenen tres versions en el mateix aparell, l'estandard, la de famílies i l'audiodescripció. Un crític d'un diari va escriure que amb l'audiodescripció per primer cop veia de veritat el que tenia al davant.

7. Un dels seus programes es fa per telèfon, un educador del museu explica una obra a gent que no es pot moure de casa per motius de salut. (no pot ser més senzill, ni més humà)

8. La declaració d'un dels participants del programa de malalts d'Alzheimer, despres de veure i parlar sobre les obres de Chagall: "han fet aparèixer el millor de la part de la meva ment que encara no ha marxat".

Gràcies Francesca.

* Actualització: M. al seu blog Art & Apart ha fet un molt bon resum de la ponència de Matthieu Decraene, responsable del programa d'accessibilitat del Louvre. I no us perdeu tampoc el comentari a aquest post de l'Anna Noëlle, de la Fundació Miró.

Museus i 2.0 a França

2009-10-26T22:35:00.000+01:00

Al Louvre han tingut lloc unes interessants jornades sobre l'activitat 2.0 dels museus. De casa nostra ha participat la companya Conxa Rodà que a més n'ha fet un molt bon resum en el blog del Museu Picasso. Val la pena llegir-lo i també consultar les presentacions de les ponències.

Em quedo amb la pregunta d'un participant: "com us han deixat fer-ho al Ministeri, a nosaltres no..." i amb la resposta: "No vam demanar permís".

Generation Open. El futur. El present.

2009-10-22T22:14:00.001+02:00

Generation Open. Generació oberta.

"No és una qüestió d'edat sinó de mentalitat. Quan reps totes les teves referències d'Internet en comptes de la TV dones per fet que la comunicació és bidireccional."

Això és el que diferencia als que creiem que tota la informació pública ha de ser publicada, i no guardada en calaixos, als que creiem que quan fas alguna cosa, l'has d'explicar, l'has de fer pública, dels que mantenen les institucions tancades.

The people within Facebook not only believe in what they’re doing but are on the leading edge of Generation Open. It’s not merely an age thing; it’s a mindset thing. It’s about having all your references come from the land of the internet rather than TV and becoming accustomed to — and taking for granted — bilateral communications in place of unidirectional broadcast forms. Where authority figures used to be able to get away with telling you not to talk back, Generation Open just turns to Twitter and lets the whole world know what they think.

Un post clarivident.

I hi arribo per un projecte increïble Legalsolo que ofereix gràtis la documentació legal espanyola. I no és una web governamental sinó una iniciativa privada que diu que la informació pública, la nostra, s'ha de poder consultar gràtis i no pagant.

I a Legalsolo hi arribo per un Twitter d'en Jordi Graells... Un altre Generation Open.

Anna Frank a You Tube

2009-10-03T20:27:00.000+02:00

La Casa d'Ana Frank a Amsterdam és un dels museus més peculiars d'aquesta extraordinària ciutat. Van emprendre una renovació radical, eliminant tota aquella "museografia" tradicional que no era més que atrezzo, i que podia fer posar en qüestió la seva autenticitat. Van deixar doncs una casa despullada, on per contrast els elements que hi ha, per petits que siguin, una guixada en llapis en una paret, un quadern escolar, són objectes extraordinàriament corporis. Son super-objectes. Claus d'una història real que és la del diari, una familia jueva amagada dels nazis en un doble fons de casa seva.

Ara les úniques imatges en moviment d'Ana estan al You Tube, posades a disposició del públic pel propi museu. Un article al Guardian ho explica amb detall. El canal de You Tube que han construït és modèlic.

Fotos vives. Erik Lauritzen

2009-09-26T00:31:00.000+02:00

The little dancer a la Tate

2009-09-15T20:25:00.001+02:00

A la Tate estan d'estrena. Un extraordinari joc en vídeo o vídeo amb joc en col·laboració amb el Royal Ballet School. Una escultura desapareix del museu, pren vida i s'endinsa en les sales subterrànies de la Tate que aviat seran reconvertides en espais expositius. Excel·lent idea, excel·lent mitjà i excel·lent realització.

Curs per a la Xarxa de Museus del Pirineu

2009-09-15T00:25:00.000+02:00

En pocs díes començaré un curs pels amics dels Museus del Pirineu. Serà on-line durant dues setmanes i amb una trobada final per intercanviar punts de vista i possibles aplicacions. Us passo la comunicació que se n'ha fet per si algú de vosaltres està interessat:

La Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran organitza el curs "Eines d'internet per a la gestió i difusió del patrimoni", que té per objectiu acostar les eines que internet ofereix de manera gratuïta i que poden ajudar en la gestió i la comunicació dels museus/equipaments. El tutor del curs és Albert Sierra, Responsable d'Innovació i Comunicació de la Direcció General del Patrimoni Cultural, un dels impulsors de www.patrimoni.gencat.cat i autor del blog www.museusdospuntzero.blogspot.com

Tal com el mateix Albert Sierra comenta: "Internet és avui la principal font d'informació per als joves. I per als no tan joves. Un nou món que ha revolucionat la comunicació en tots els sectors, també en el cultural. Com poden els museus i les entitats de patrimoni moure's en aquest nou entorn? Aquest curs pretén donar-vos les eines per passar de la web estàtica al nou Internet, el del 2.0, la transmissió en temps real, el Creative Commons i el treball col·laboratiu".

El curs es realitzarà del 23 de setembre al 8 d'octubre i comptarà amb una part on-line tutoritzada utilitzant les plataformes que ens ofereix la web: Google Docs, Blogs, Facebook, Flickr, You Tube, etc. fent pràctiques reals. A més, comptarà amb una sessió presencial per discutir les estratègies que cadascú pot adoptar en el futur a Internet en funció de les seves necessitats i per intercanviar experiències. Tindrà lloc al Telecentre de la Seu d'Urgell el dia 8 d'octubre. En aquesta sessió presencial, i exclusivament per als membres de la Xarxa, Joan Giró, director d'Inocua, presentarà el web de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran, i es mostrarà el funcionament de la intranet.

ATENCIÓ!! Requisits mínims: és necessari tenir una mínima experiència en treball amb ordinadors: Word, Google, Favorits, e-mail, fotos, etc. També cal connexió a Internet i un compte de correu electrònic. Així com una càmera de fotos digital, preferiblement que gravi també vídeo.És recomanable, però no imprescindible, tenir un ordinador amb webcam.

Esperem les vostres inscripcions (nom, cognoms, mail, entitat, telèfon) del 15 al 22 de setembre a xarxa@museusdelpirineu.cat o al telèfon 973 626 436 (inscripció gratuïta, places limitades).

Wolf Hall

2009-09-07T22:42:00.000+02:00

He acabat de llegir Wolf Hall de Hilary Mantel i des que he tancat el llibre que tinc aquella sensació estranya de... i ara que faig? Com quan acabaves l'època d'exàmens a la universitat, o una investigació que t'absorbeix totes les hores, tots els retalls de temps del dia. Pots llegir el diari, pots sentir l'iPod... pots buscar vídeos al YouTube de la Mantel, en Cromwell i l'Enric VIII... però el buit hi és. Perque aquest llibre t'omple, en la seva recreació dels anys turbulents d'Enric VIII, Ana Bolena i la separació de l'església anglesa del catolicisme. Estem cap al 1530 i el món està canviant de forma vertiginosa, entre d'altres coses per un avenç tecnològic sorprenent: l'impremta. Una protestant clandestina diu: "ells tenen els sants i el Papa, nosaltres tenim la impremta!" i el mateix Thomas Cromwell, el protagonista absolut del llibre, un home sortit d'entre els pobres, que de jove va fer de soldat, de comerciant, de prestamista... una ment privilegiada pels negocis i la intriga, el bulldog del Rei, fins i tot ell, enyora els temps precedents, quan una idea, o un rumor no es podia estendre en només uns mesos, en setmanes, per tot el país, per tota Europa.

Mantel és capaç de recrear la vida en les cases Tudor angleses, plenes de gent sempre, nens treballant, els homes de la casa maquinant amb qui casaran els fills i les nebodes, negocis, llibres prohibits que entren amagats en doble fons: és clar són Bíblies protestants, no estan en llatí sinó traduïdes a l'anglès! quina heretgia! un llibre així, si en Tomas Moro te'l troba, et porta a la tortura i a la mort.

Vaig descobrir el llibre en un article del Guardian durant les vacances, a Londres vaig veure que era un tros de totxo i al final quan vaig arribar a casa el vaig comprar a Amazon. M'ha costat un horror llegir-lo perquè això és anglès de veritat, i he hagut d'agafar el Collins a cada moment, però un cop passats els primers dies difícils, submergir-se en el segle XVI, en la vida de cada dia, ha estat un plaer dels grans. I entendre al costat dels personatges l'estat de l'església en aquest moment, el que suposa la reforma de Lutero i tants d'altres per a l'establishment... Ho he llegit en llibres d'història (és justament el que investigo com a historiador de l'art "normal") però aquí ho vius.

Mantel ha estat extraordinàriament rigorosa pel que fa a les dades històriques, perquè el joc és justament aquest, com explica en una entrevista avui sabem tota la vida de Thomas Cromwell. Tots els fets estan anotats, sabem exactament que va fer i quan. Però no sabem perquè. Un malson per al biògraf però un somni per al novel·lista diu. I ha creat la persona, totes les persones, que encaixen perfectament en els vestits dels seus actes històrics. Tot el llibre fa olor de veritat.

Un exercici que aquí fa una excel·lent novel·lista, però que com a historiador i museòleg vaig tenir el plaer de fer treballant a la Seu Vella, a la capella de Sescomes. Què sabíem del Bisbe que la va fer construir? poca cosa. Però teníem la llista de la seva biblioteca, i llegint els seus llibres (quin plaer de detectiu... llegir el que llegia un bisbe de fa 500 anys...) i mirant les parets de la capella vaig entendre qui era. Un home preocupat per la seva moral, pels seus actes... però sobretot per l'impacte de la seva família a la societat, per posar el seu escut davant la cara de tothom, per construir la capella més moderna en l'edifici més important de la ciutat. I a la nit llegia Boeci. Ui quin penediment de la supèrbia...

Wolf Hall... Quan Cromwell prepara les residències per l'estada del seu senyor Wolsey, quan és un nen, ronda per les cuines de les grans cases i li diuen "make yourself useful", la ràbia de tota la cort per l'èxit de such a low-birth. Quan el rei el crida a la nit perquè ha somiat amb el seu germà mort... Cranmer i el seu petit secret. La seva filla, ferma i dura com ell mateix que li diu qui ha triat per marit. Amb vuit anys. Thomas Cromwell, que té al cap la comptabilitat de tot el país i que sap que el que s'ha de fer és tancar els monestirs, caus d'inutilitat intel·lectual i econòmica. I que busca com fer-ho sense una revolta. Que veu cremar a la pira amics pels quals demana clemència al rei, però pels quals en públic no vessarà una llàgrima.

Wolf Hall. Quin bon llibre.

Doncs em quedo a Blogger...

2009-09-02T21:40:00.005+02:00

Doncs després de fer unes quantes proves a Wordpress... em quedo a Blogger. A Wordpress els dissenys són molt millors, permet fer pàgines amb accés des de capçalera, el dashboard és molt complet, ben organitzat i molt professional. Tot això és cert. Però quan he volgut posar-hi widgets en flash o en java, per exemple el Facebook connect... doncs no ho permet. Ni els widgets de YouTube... ni molts d'altres que corren sobre aquesta tecnologia. Evidentment en la versió de pagament o en la descarregable que tens en un host propi sí que s'hi poden posar via plug-in, però no entrava en els meus plans. Així que en comptes de canviar-me de pis, faré el lavabo i la cuina noves, pintaré i posaré parquet.

Que ja tocava.

Museus gratuïts? a Madrid un parell d'hores més...

2009-08-31T23:28:00.006+02:00

Rebo pel Twitter i el Facebook que el Reina Sofia (dirigit per Manolo Borja, no ho oblidem...) amplia l'horari d'entrada gratuïta de dilluns a divendres de les 19h fins al tancament, a les 21h. I el dissabte a la tarda i el diumenge ja són gratuïts. L'entrada anterior (ara actualitzada amb més articles) comentant que l'Ajuntament de Barcelona s'estava replantejant la gratuïtat dels diumenges ha generat un petit debat al Facebook, prou interessant.

I en Montilla demana avui als seus consellers una agenda més social. I s'està 3 hores amb el conseller d'Educació.

La gratuïtat tindría, té, un paper a Catalunya. Però com es pot llegir entre línies al debat del Facebook, la gratuïtat no és l'objectiu sinó l'eina. L'objectiu és utilitzar els museus com a eina de millora de la societat. Creant coneixement, ajudant a fer una societat més culta i capaç de ser crítica. I que això arribi no només a un 10% sinó al màxim nombre de persones. I també, perquè no, generant negoci al seu voltant (plusvàlues en dèiem fa 20 anys...) Avui llegia a la Vanguardia que gent d'Esade avaluaven la competitivitat del turisme català i establien indicadors. I que el patrimoni era un valor heredat i fixe. I UNA ... el patrimoni el creem d'amagat els que estem al darrere de les institucions patrimonials. Que el romànic català més autèntic el vam descobrir (llegiu crear/inventar) ara fa 100 anys i el modernisme guai de BCN fa només 15... I ara ja ens tocaria inventar (descobrir) alguna cosa nova...

Bé, tornem a on anava...

No sé vosaltres, però jo crec que els museus poden ser una eina d'educació, de democratització i de creixement econòmic. Ara bé, no és fàcil. N'hi ha que ens porten anys d'avantatge i sobretot que tenen els objectius clars. I aquí, no sé... uns quants correm tant com podem... però... què en penseu?

Em passo a wordpress?

2009-08-26T22:23:00.003+02:00

Fa temps que li tinc ganes a Wordpress i estic pensant en passar aquest blog a aquest sistema. He fet una prova: Museus 2.0 Wordpress. La gestió té més possibilitats però tots vosaltres haureu de canviar l'adreça on em busqueu... Us agrada? Creieu que val la pena? Comenteu-ho please!

Museus gratuïts?

2009-08-25T22:39:00.003+02:00

Llegeixo a la Vanguardia en paper que l'Ajuntament de Barcelona s'està replantejant obrir els diumenges a la tarda i l'entrada gratuïta. La notícia és molt confusa, vé d'unes declaracions de Jordi Martí a Europa Press que no he aconseguit trobar en la seva horrible web. (Actualització: Recull al Huubs article a el País i a el Mundo) No es diu ni sí ni no, ni perquè clarament. Que ho estudiaran en funció dels resultats. I que al juny i al juliol ha baixat el públic. I que igual es fa però no tot l'any. Home... No sé, al setembre ja en parlarem i ja ens ho explicaran... però per una vegada que es fa un pas en la bona direcció... El que s'ha de fer és posar-hi més llenya a la màquina, no treure'n.

Retalls anglesos

2009-08-24T23:03:00.014+02:00

He passat dues setmanes en un poblet anglès, mismamente al "heart of England" a uns 40km d'Oxford, que es diu Bourton-on-the-Water. Turístic, mono i molt tranquil. I no m'he endut ni el portàtil ni l'iPod, que volia fer vacances. Una anècdota. Per consultar uns horaris de l'aeroport vaig haver d'anar l'últim dia al "cibercafè" del poble que estava... a la funerària! Us ho juro. Anaves a la funerària, t'obrien la "gate de la fence" del costat i entraves en un despatxet on hi havia els ordinadors que anaven amb monedes. Real as life.

Pubs, casetes amb el sostre de palla, BBC, granges visitables, parc d'atraccions (Legoland) amb els nens, Shakespeare a Stratford, Colleges a Oxford, i... és clar alguns museus. Poquets. En realitat les coses que puc comentar per si li serveixen a algú no són estrictament museístiques sinó, diguem-ne, comentaris de sociologia low-cost.

Als anglesos els encanta el seu exèrcit. Per comparació amb la colla de pacifistes que som nosaltres, ells estan encantats de tenir unes forces armades que guanyen guerres. I ni missió de pau ni hòsties, ells estan a l'Afganistan i a l'Iraq "doing their job" i cada dia al diari i la tele el report dels nois valents que han mort allà. Però això no és d'ara, només veure les tombes antigues i modernes dels militars a Westminster Abbey ja es veu que és de sempre. I per això tenen un museu com l'Imperial War Museum que caus de cul de ben fet i de la resposta de la gent, que es creuen el missatge i el recolzen. I els pares compren als nens samarretes de camuflatge a la sortida. Poca broma.

La cervessa segueix sent boníssima i el menjar molt dolent. El seu de menjar, l'hindú fantàstic.

Els anglesos saben explicar històries. En text, per la tele, amb objectes... De tot en treuen partit. A Bourton hi ha un museuet una mica tronat dedicat al motor. Tot apilotat, vitrines plenes de "memorabilia" des de pots d'oli fins a anuncis, a cromos, el que sigui. But... amb cada cotxe hi havia uns cartells que te l'explicaven. Els textos els podeu veure a la web. Modèlics: amb preguntes i respostes i amb informació interessantíssima. I a la caravana hi havia els discos de l'època sonant, i tot de trastes per fer pic-nic també antics. I feia el fet. I en tota la resta de museus passa el mateix. SABEN què és el que tenen, i EXPLIQUEN les històries que hi ha al darrera. Si pot ser amb tocs personals millor. El London Transport Museum, recentment renovat, n'és un exemple. Aquí teniu un petit set de fotos. Sempre sons, sempre informació personal, escrita, parlada (fins i tot els cavalls expliquen la seva història!) I a la TV el mateix. Saben fer documentals com ningú. Who do you think you are? Un programa sobre genealogia familiar. Indigerible? No my dear, emocionant. Famosillos anglesos remenen en les històries de les seves famílies i descobreixen besavis dedicats a la mineria testimonis d'accidents esgarrifossos, d'altres herois de guerra que van estar tancats a Colditz i involucrats a l'escapada (!). Documentals i sèries en saben fer indeed. Fins i tot en tenen un maquíssims sobre cuina (?!)

El British és el British. Només m'hi vaig poder estar una estoneta curta... però jo en aquesta sala ja m'hi passaria un parell de dies. I aquests també saben explicar històries:

Mistery object:
What is this object? What was it used for? What stories can it tell us?

Oxford és Oxford. El museu de la Universitat... buff. El museu de ciència... buff. I el Pitt-Rivers (!!!!) quin xoc, la veritat. No en sabia res, i vaig quedar mort totalment, les cultures del món totes en una sala apilotades en vitrines victorianes. Màscares, amulets, estris per fer foc. Impossible de resumir. Et donen una llanterna si vols, per descobrir objectes tu mateix. Un museu antic renovat amb sensibilitat exquisida, sense desfer-lo. Retornant les vitrines del XIX a la sala principal, com uns valents. Visita obligada.

La tradició té un pes enorme en aquest país. Les coses no són velles, són antigues. A cada poblet trobes brocanters, fires d'antiquari i la gent es torna boja comprant rampoines. I hi ha tios que van amb una BSA pel carrer! I tot això ajuntat a l'habilitat per explicar-se dona una base excel·lent per a un esperit diguem-ne... museístic.

Tornat de les vacances

2009-08-20T23:07:00.007+02:00

Malhauradament he hagut de tornar de les vacances...

Em queden uns díes encara però estar a Barcelona és com no fer vacances gairebé, i més amb aquesta calor.

Porto a la motxilla mental unes quantes coses noves vistes a Anglaterra. Un país tan diferent del nostre...

Premi per qui sàpiga que és això:

Una pista:

Els museus del segle XXI (actualitzat amb el podcast)

2009-07-08T20:31:00.006+02:00

Conxa Rodà, que cada dos per tres ens informa de coses interessants a Twitter, ens fa un breu resum en el blog del Museu Picasso de l'acte que ahir va "enfrontar" a Neil MacGregor, director del British Museum vs. Nicholas Serota, director de la Tate amb l'objectiu de saber com seran (ejem són...) els museus en el segle XXI. Les idees que ella considera més importants són:

- El futur dels museus és Internet, i es transformaran en organitzacions multimedia.
- L'audiència dels museus serà mundial i els museus seran el lloc on la gent intercanviarà idees.
- El museu serà editor i serà difusior (broadcaster)
- Els conservadors hauran de treballar tant per Internet com ho fan ara per les exposicions.
- El repte actual és millorar la comunicació entre conservadors i públic.

Però millor que llegiu el seu article i també les cròniques del Guardian i del blog Social Media and Cultural Communication.

Ja està disponible el podcast de la sessió aquí.

De la lectura de les dues cròniques m'impressionen unes quantes coses.

Que el debat tingui lloc a la London School of Economics i que el moderador sigui de la BBC ens diu quina és la posició dels grans museus a UK: totalment central.

Que els directors d'institucions tan "conservadores" com aquests dos grans museus tinguin tan clar el que està passant i cap a on cal anar. I no parlen per parlar, les seves webs, especialment la Tate ja fa molts anys que és un exemple per tots els que pretenem fer cultura a Internet.

Que pressionin tan fort per la transformació dels conservadors de museus. Que quatre frikis dintre dels museus fem web, vale, però declarar que els conservadors han de posar el mateix esforç en la producció on-line que en la que fan ara a les sales... I que la seva tasca serà noves maneres de contacte amb el públic...

Del món físic també se'n va parlar, i van apostar clarament per potenciar les exposicions de grans obres a la Xina, a l'Àfrica o Sudamèrica... Interessant com a model de gran esdeveniment que pensàvem una mica desfassat. Per al marketing, la bomba, per a les obres... ja en parlarem, tot i que remarquen els avenços en el transport. Imaginem "500 obres mestres del British" Expo de gira per la Xina, Japó, Corea, Indonesia... $$

Que tinguin aquesta voluntat de lideratge. Diuen (saben) que qui entri primer i més fort en aquesta nova concepció del museu serà qui tindrà l'autoritat a partir d'ara. Seran els museus "respectats", els líders. I que els que no hi entrin... quedaran per sota de la famosa escletxa digital.

Foto: British Museum roof de Neilhooting a Flickr

Robert Capa i Gerda Taro al Museu, però de les fotos de l'avi... quí se'n cuida?

2009-07-04T00:34:00.008+02:00

Sóc un apassionat de la fotografia antiga, hi he hagut de submergir-me ben sovint en la meva etapa d'històriador de l'arquitectura en fons com l'Arxiu Mas o el Fons Salvany i n'he sortit sempre més enamorat que abans d'aquests arxius. Històries darrera de cada foto... I em posa dels nervis quan veig determinades institucions per les quals tinc un especial apreci que tenen un fons de fotografies de vida quotidiana excepcionals i no en treuen ni el més mínim partit. Tenen la vida de la gent a les mans i no se n'adonen, es pensen que són fotos. O pitjor... "documents". Cada foto dels cabarets de Barcelona dels anys 20 és una màquina del temps i les tenen en un compacte esperant que algun sonat les demani... és que em poso dels nervis...

La rebequeria que acabo d'escriure ha estat provocada per la comparació amb algunes iniciatives que són del segle XXI i que caldrà seguir. La més recent la posen en marxa el Periodico i el MNAC (imagino que en David Balsells. [actualització: un ocellet em xiva que és idea del Damià Martínez el Cap d'Activitats del museu]) en relació a les exposicions sobre fotografies de la Guerra Civil de Robert Capa i Gerda Taro que tindran obertes aquest estiu: una web per recollir fotos que aporti la gent sobre la Guerra Civil o sobre aquell temps. Cadascú pot escanejar les seves fotos i enviar-les. Tot on-line. I si no en saps, doncs per telèfon. Tot senzill. 2.0 perfecte. I les que es recullin entren en una exposició al MNAC. Toma ya. El meu avi penjat al MNAC. I atenció que només em demanen l'escanejat... No em prenen la foto... Encara millor...

Ara mateix n'hi ha unes quantes de penjades, algunes interessants, altres no tant, però el que m'ha cridat més l'atenció és la informació que dona la gent sobre les fotos, com ara aquesta:
"El meu pare als 17 anys era voluntari en la Creu Roja a Barcelona, aquesta foto la va comprar amb cartrons de tabac a un soldat nacional. És el bombardeig del port de Barcelona".

Quan un museu o un arxiu rep un fons de fotos no rep aquesta informació, tot el context de significats superposats a l'objecte es perd, però en la captació 2.0 aquesta informació es manté. És mil vegades més útil i valuós un grup de 100 fotos disperses escanejades per les respectives famílies i enviades al museu on-line amb aquesta informació que dues capses amb 500 plaques de vidre catalogades per un documentalista o un arxiver que de la Guerra sabrà el que ha llegit a quatre llibres.

Perquè recollim objectes els museus? i documents els arxius? en bona part per tenir aquestes històries no? Doncs comencem a replantejar-nos les formes d'ingrés dels fons perquè ara es pot fer d'una altra manera. I a més amb aquesta forma de promoure l'ingrés arribes a molts més llocs. Si tens un partner de la comunicació és clar, si no serà difícil... Però això és un altre tema...

Aquesta iniciativa no és pionera, un altre diari, el 20 Minutos té una impressionant col·lecció anomenada "Museo Virtual de Fotos Antiguas" on també veureu aquests mateixos comentaris que us dic i a sobre fils de discussió sobre cada foto que generen novament coneixement.

En alguna altra entrada ja ho he dit. En el segle XXI ni els museus ni els arxius podran mantenir el monopoli de la conservació de la memòria. Igual que els mestres no tenen el monopoli del coneixement ni els periodistes de les notícies i per això ploren tots. Ara hi ha molts candidats a fer aquestes feines, i si la de conservar i difondre el patrimoni algú la fa millor que nosaltres (com ara el 20 Minutos) ens convertirà en irrellevants. De moment, però els de fotografia del MNAC s'ha posat les piles. Molt bona notícia.

Museums & the Web a patrimoni.gencat (Entrada núm 100!)

2009-07-02T20:24:00.003+02:00

La Sònia López del Macba i la Conxa Rodà del Museu Picasso van tenir la sort de poder participar al Museums & the Web 2009 d'Indianapolis. I van tornar amb premis a les mans totes dues! Els vaig demanar un text per a patrimoni.gencat i ja està online. La seva experiència aquí. Dos textos molt diferents però interessantíssims tots dos.

Postdata: aquesta és l'entrada número 100 del blog. No m'ho pensava quan el vaig començar...

Treballant en Xarxa. Noves oportunitats per als museus. Una visió personal de la jornada. Noemí Sas.

2009-06-21T15:20:00.005+02:00

Tornem a tenir una blogger convidada, avui la Noemí Sas de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran ens explica la seva visió de la Jornada "Treballant en Xarxa. Noves oportunitats per als museus" que es va fer el dia 12 de juny organitzada per la DG de Patrimoni Cultural i el Museu Marítim:

Quan reps la informació d’una jornada que es titula “Treballant en xarxa. Noves oportunitats per als museus” i treballes en el sector, te n’alegres. I quan estàs vinculada professionalment a una de les xarxes que es presenten a la jornada, encara te n’alegres més.

I no és -per molt que ho pugui semblar- perquè et faci il·lusió conèixer i compartir altres experiències en marxa (que te’n fa), ni perquè parlin de la “teva” xarxa (que, no us enganyaré, encara te’n fa més), sinó per una qüestió de salut del sector museístic.

Si es creen xarxes és que hi ha moviment -o es vol que n’hi hagi-, i si hi ha moviment hi ha vida. La conclusió del sil·logisme és clara: els museus estan vius. Es mouen, busquen, regiren i es repensen. S’exploren noves vies de treball i nous formats. Es qüestionen vells models, s’assagen noves idees i això és vital per la salut d’un àmbit que, tal com l’Alfons Martinell comentava a la seva ponència, necessita que a més de treballar conjuntament es tendeixi a establir contactes fora de l’àmbit territorial on es mou habitualment, a col·laborar en marcs internacionals.

Les dues taules de la jornada van servir per plantejar els diferents models de xarxes que ja funcionen o estan sorgint al territori en diferents graus de consolidació i d’acció: històriques amb projectes ambiciosos com la Xarxa de museus locals de la província de Barcelona, sistemes complexos com el del mNACTEC, o enfocades a l’organització d’activitats i exposicions conjuntes com la Xarxa de museus marítims de la costa catalana.

També xarxes més joves però molt actives que se centren en guanyar visibilitat, com la Xarxa de museus de la Costa Brava, d’altres menys estructurades formalment però igualment efectives, com el Circuit dels museus tèxtils i de moda de Catalunya. Xarxes esperades, com la Xarxa de museus d’etnologia, i d’altres molt àmplies territorialment com la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, que treballa a molts nivells diferents per cohesionar el territori.

Xarxes, doncs, per fer-nos veure la importància de treballar conjuntament i d’assajar diferents models de col·laboració. Com l’organització d’aquesta jornada: una manera de conèixer-nos, de fer-nos conscients de la importància estratègica de les xarxes per articular el territori i, qui sap, de començar a generar xarxa entre xarxes.

És el primer cop, si no vaig equivocada, que diferents iniciatives de museus en xarxa es reuneixen al nostre país. Es detecta per fi un canvi conjunt d’organització en aquests equipaments, una obertura a treballar conjuntament. Sense oblidar que el camí no és fàcil i que queda molt per fer, surto de la jornada pensant que si seguim així, passaran moltes coses en l’àmbit dels museus i el patrimoni. I, sí, d’això també me n’alegro.

Noemí Sas Castilleja
Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials
de l’Alt Pirineu i Aran

New York Times: aged news...

2009-06-12T18:47:00.004+02:00

Si hi ha un diari al món que té prestigi, és el New York Times. Prestigi i pèrdues milionàries. Una cruel, molt cruel visió dels diaris de paper des de l'òptica d'Internet (atenció val per alguns museus també...):

The Daily Show With Jon Stewart

Mon - Thurs 11p / 10c

End Times

www.thedailyshow.com

Daily Show
Full Episodes

Political Humor

Newt Gingrich Unedited Interview

"A veure digui una sola notícia d'aquest diari que sigui d'avui" Que cruels...

Per cert, ja teniu les notícies de la vostra web actualitzades? Ejem...

Vist a Periodistas 21 i BuzzMachine...

Audioguies per iPhone, segle XX i segle XXI

2009-06-08T23:38:00.008+02:00

En aquestes setmanes de cursos i cursets m'han quedat algunes coses per explicar. Com per exemple l'aparició de diferents iniciatives d'audioguies museístiques d'interès. La primera la del Moma, una preciositat disponible per descarregar en diferents formats i també amb accés Wifi a l'interior del propi museu per iPhone i iPodTouch. Quan el percentatge dels usuaris del museu que tinguin iPhone sigui rellevant, és una opció a tenir molt en compte. Una simple interfície web adaptada a pantalla petita i un wifi al museu i, chan, un sistema totalment modelno i de cost molt baix, que s'actualitza fàcilment...

La presentació estrella però ha estat una aplicació de la National Gallery de Londres per a iPhone desenvolupada per Antenna Audio: Love Art, sobre un programa anomenat Pentimento. He tingut ocasió de provar-lo i realment és una preciositat. Aprofita la interfície de l'iPhone per posar-hi vídeos, comentaris en audio dels conservadors mentre pots mirar la imatge de l'obra d'art comentada, ampliar-ne els detalls. Tot simple i perfectament ordenat. I amb l'excel·lent qualitat de guió dels productes d'Antenna Audio: els conservadors no havien parlat mai tan bé... El vídeo d'introducció de la National Gallery és emocionant (la veu juraria que és la de Cate Blanchett!) i acaba amb un emfàtic "...this is your collection..." Tot plegat d'una qualitat de producció exquisida.

Però al cap d'uns dies l'Anna Busom, responsable de la Biblioteca de la DG de Patrimoni Cultural i companya de recerques per Internet em passava l'enllaç d'una descoberta, Musetrek, una mena de cosa que han posat en marxa uns estudiants americans que munten una empresa i que el Louvre sembla que ha recolzat d'alguna manera. Són també audioguies per iPhone, però en aquest cas els continguts els fan els usuaris a partir d'una sel·lecció dels objectes del museu. Sembla que al museu s'han fet dos passis de l'eina en funcionament. I els resultats... per Internet no es veu més que uns objectes amb uns textos que imagino que en l'iPhone es carreguen com a audios. Els resultats que es poden veure ara en la web són peculiars. Alguns creatius i altres sense interès. Però malgrat tot jo hi veig en l'eina una oportunitat de futur immensa. Més que les produccions amb Pentimento. Perquè si aquesta aplicació va endavant i queda disponible pel públic és un camp obert a l'experimentació per part de tothom: experts, artistes, escoles... N'hi haurà de dolentes com vídeos de YouTube, però n'hi haurà de genials, de creatives...

[Actualització:Olga Olivé en els comentaris d'aquest post em fa saber l'existència de Woices, un projecte similar, fet a casa nostra (Tarragona maybe?) que em sembla molt més ben fet que Musetrek! Fa tota la pinta d'èxit espatarrant.]

Els dos models són vàlids. El del museu que vol seguir explicant amb les noves eines el mateix que abans i amb la mateixa política que abans. Si això és coherent amb el programa del museu, endavant. Ara, si el museu vol donar espai a les aportacions del públic, la via és la segona.

Presentar el patrimoni a Internet

2009-06-08T10:56:00.003+02:00

He fet una nova versió, lleugerament millorada i amb alguns enllaços més de la meva presentació sobre el patrimoni a Internet. Aquesta vegada per al Màster Oficial de Gestió del Patrimoni de la Universitat de Barcelona, convidat per la Teresa Sala. Aquesta vegada l'Slideshare ha funcionat bé!

Presentació del Patrimoni a Internet

View more OpenOffice presentations from Albert Sierra.

Comunicando el museo

2009-06-06T23:31:00.005+02:00

Avui tornem a tenir blogger convidada. En aquest cas la companya Conxa Rodà del Museu Picasso:

Sessió museus i web 2.0 a Madrid

Divendres 29 de maig va tenir lloc a Madrid la darrera sessió de les Jornades “Comunicando el Museo”, que ha estat dedicada als nous mitjans i la web 2.0. Amb assistència d’uns 150 professionals de la comunicació de museus i centres culturals provinents de tot l’estat, el matí va transcórrer integrat per 3 ponències i debat posterior.

En primer lloc va intervenir Javier Celaya, expert en Comunicació 2.0, autor entre d’altres d’un estudi sobre els museus i 2.0 ja l’any 2006, Las nuevas tecnologías Web 2.0 en la promoción de museos y centros de arte i del recent La empresa en la web 2.0. Després d’una panoràmica sobre les principals xarxes socials, Facebook, Flickr, Youtube, Twitter, etc., va parlar de l’explosió de perfils de centres culturals que estan apareixent a aquestes xarxes. Va posar de relleu el que, al meu entendre, va constituir el seu missatge a retenir: s’hi està fent el mateix que a la web o al butlletí de notícies, a l’e-news, de manera que l’usuari rep la mateixa comunicació a través de diferents canals. A les xarxes socials s’ha de parlar en un llenguatge diferent i fer coses diferents. El que hi diem ha de ser més en to de conversa, de construir xarxa de relacions, d’escoltar. I el que hi fem ha d’oferir atractius que fidelitzin els amics, com per exemple, oferir als amics de Facebook coses abans que estiguin a l’abast de tot el públic com una pre-visita, una publicació, mil possibilitats, que cada museu ha de saber imaginar i experimentar. Deia Javier molt explícit “Si en Twitter me informáis de que inauguráis una exposición, no me interesa”, és clar, aquesta informació ja arriba per altres canals, en canvi pot tenir més ganxo explicar alguna cosa en viu durant la mateixa inauguració o, prèviament, algun moment del procés del muntatge, detalls que realment acosten el museus al públic.

A continuació es va presentar el projecte Krea, de Vitòria, a càrrec d’Oliana Blanco, la cap de comunicació d’aquest centre de cultura contemporània. Un centre multidisciplinar i enfocat a la creació jove que, mentre està esperant que finalitzi l’adequació de l’edifici on s’instal·larà (un antic convent de clausura!), ja està tenint una presència activa a la xarxa. L’Oliana va parlar que la 2.0 és més una filosofia que unes eines, una filosofia de participació, de debat, de conversa, la mateixa que està inspirant el projecte Krea.

La darrera ponència, la va presentar Gail Durbin, cap del Victòria & Albert Online, amb qui ja he coincidit en dues edicions del congrés de Museums & the Web. Excel·lent comunicadora, va arrasar explicant les diferents experiències que desenvolupen al V&A al Flickr, principalment.

De les moltes coses interessants que va compartir amb el públic, en comentaré 3: un concepte, iniciatives a Flickr i reptes de futur. En primer lloc, va presentar un encertat concepte de divisió de les xarxes socials entre les que anomena “Me” sites (webs del jo), Facebook, Myspace, Twitter, on es parla de la “meva vida, els “meus” amics, i les “Us” sites (webs del nosaltres), com Flickr, Youtube, Delicious, que són essencialment llocs de compartir. Mentre les primeres estan gestionades pel departament de Màrketing, les segones són gestionades pel web team, l’equip d’Internet, o els departaments d’Educació i de Conservació. Va apuntar que Twitter probablement està ja a mig camí de les dues vessants individual/col·lectiva.

En segon lloc, va accentuar la importància, en l’entorn 2.0, de centrar-se en tasques on els visitants, els usuaris, poden ser experts, poden aportar nous continguts i coneixement (“els museus -va dir- no són la única gent que tenen experts”). En el cas del V&A, seria absurd demanar opinions sobre els teixits del s.XVI, posem per cas, quan el museu compta amb un dels millors especialistes del món en la matèria; en canvi, en Flickr, han buscat temes on la participació dels usuaris és rellevant, per exemple, en fotografia artística (d’ombres, de tatuatges/body art), o en fotografia documental (recull de fotografies de casaments d’època: es demana que les fotografies vagin acompanyades de la referència de noms, dates, lloc. Ja són més de 360 les que han rebut, que seran estudiades pel centre d’estudis genealògics: d’aquesta manera, a més, el museu ha aconseguit tenir digitalitzat pels propis usuaris un material que hagués estat fora del seu abast altrament.

Entre els reptes de futur que tenen plantejats al V&A Online, es troben, en primer lloc, el crear comunitat: fins ara són més aviat activitats aïllades, i es plantegen si crear una comunitat V&A o diverses de temàtiques, com per exemple una al voltant de la fotografia. I el segon repte és el Mobile user-generated content, és a dir, adaptar al mòbil el contingut generat pels usuaris. També va anunciar que per la tardor el V&A disposarà d’un milió d’objectes digitalitzats accessibles a la seva web.

Al debat es va posar molt clarament de manifest l’altíssim grau d’interès dels museus i centres culturals presents en l’entrada a les xarxes socials i, alhora, el grau de desconeixement i diríem un punt “verd” encara respecte d’altres països. Va sorgir el tema delicat dels drets d’autor i la por a la pèrdua de control dels continguts (apunt de Celaya: cal fer l’evolució conceptual de control de la informació a gestió de la informació). També va aflorar la inquietud per la manca de personal preparat per gestionar aquests recursos i la legítima preocupació per la dedicació necessària que ve a sobrecarregar uns equips humans en general molt reduïts, tant en els equips d’Internet, allà on en tenen, com en general als equips de comunicació. Recomanació unànime dels ponents: començar en petit i començar ja.

Des del Museu Picasso vam anunciar la tot just estrenada presència a les xarxes al mes de maig a Facebook, Flickr, Youtube, Delicious i blog, que ha anat precedida d’una prospectiva del que fan els museus del món a les xarxes socials. L’acció 2.0, als museus del nostre país encara no ha arrencat amb empenta, tot i que comencen a haver algunes iniciatives sobretot a Facebook (Prado, Reina, Fundació Miró), a Youtube (MNACTEC_Museu Ciència i Tècnica de Catalunya) i de wikis (WikiDocentes del Guggenheim de Bilbao). Aquest panorama tot just incipient en 2.0 s’estén en general a Europa, amb l’excepció avançada del Regne Unit (Tate, National Gallery, V&A), però als Estats Units (Brooklyn, MoMA, Metropolitan, Indianapolis), i Austràlia (Powerhouse) estan donant unes experiències molt rellevants.

En un proper post parlarem amb més detall d’aquestes experiències museístiques 2.0 arreu.

Conxa Rodà. Museu Picasso

Vull fer Twitter, vull fer Facebook, vull fer Ning!!!... Un moment... Estratègia.

2009-06-05T23:32:00.003+02:00

en 1 hora en vídeo:

Social Media Strategy from Jeremy Flint on Vimeo.

O en 5 minuts en powerpoint:

How to create a social media strategy

View more Microsoft Word documents from David Griner.

En un blog descobert gràcies a Dolors Reig.

Twitter, twitter, follower, twitter...

2009-05-30T16:16:00.004+02:00

L'estiu passat vaig descobrir Facebook. Aquest maig he descobert Twitter. I ha passat el mateix. Et dones d'alta i penses: quina xorrada. Però quan l'eina et conecta a 20 o 30 persones que estan donant informació interessant, la cosa canvia. I resulta que una part important de les novetats que estic rebent ja venen per aquest canal... I twittejar el que va passant en directe des d'una conferència és bastant divertit... I enviar notícies per aquest canal no és cap esforç, mentre que escriure un post al blog demana un mínim de temps... I quan fas servir TwitterSearch per cercar coses dona resultats insospitats. I actualitzats al minut.

Què cal perquè Twitter et sigui útil? Que tinguis una pantalla al costat tot el dia (desktop i preferiblement iPhone, Blackberry o similar) i que el teu grup d'interès (professional, d'amistats, institucional, el que sigui) estigui donat d'alta. Llavors és tremendament útil. Abans no.

Twitters de mostra: Dolors Reig, Gencat, FBI, Obama, Moma, Gina Tost, i... ejem... Albert Sierra.

Cursos, trobades i networking

2009-05-30T14:15:00.006+02:00

Aquest mes de maig ha estat realment intens... Tant que pràcticament no he pogut escriures res al blog. Entre els preparatius del Dia Internacional dels Museus 2009, i la munió de cursos, trobades i conferències... gairebé no hem donat a l'abast. Però el resultat de totes aquestes trobades ha estat una considerable càrrega de coneixements del nou Internet i sobre tot un contacte directe amb moltes persones interessants d'aquest entorn. Us faig un mini-resum:

5 de maig: (foto: gencat a Flickr) Trobada dels grups de treball d'e-Catalunya, el portal de treball col·laborariu de la Generalitat. Més info sobre la trobada en la notícia que en fa la Marta Fernàndez. Constatem que hi ha molts centenars... milers! de treballadors de la Generalitat amb ganes d'innovar i millorar en els mètodes de treball. I a més aprofito per trobar-me un moment amb la Francesca Cañas, gestora de comunitats en l'àmbit de salut i que m'explica uns quants secrets de com s'ho fa.

Un parell de dies després vaig a la UdL a fer la segona sessió sobre difusió del patrimoni a Internet pel Màster de Patrimoni que fan allà. Bon ambient i gent motivada. Em trobo amb en Jordi Seró, un arqueòleg i blogger amb qui em conec només pel Facebook i fem una bona xerrada en un bar d'estudiants d'aquells de tota la vida.

El dia 14 vaig a Gavà, convidat pel Museu de Gavà a parlar sobre la seva exposició Xarxes. Els primers intercanvis fa 6000 anys al programa La Ciutat de GavàTV. En Josep Bosch del Museu m'explica l'expo i els secrets que hi ha darrera d'alguns objectes. I neix un debat interessant, que després reproduïm davant les càmeres sobre els insòlits paral·lelismes entre el dues èpoques on les descobertes i la innovació fan el món més interconnectat i més divers alhora, el neolític i el segle XXI. Xarxes comercials que portaven collarets des de Gavà a tota Europa fa 6.000 anys i xarxes virtuals ara...

El dia 20 un altre cop trobada Gencat. Aquest cop un curs per a gestors de comunitats. Comença Sergio Vásquez amb aquesta presentació. Simplement clarivident. Per als que som una mica innocents, ens fa caure la bena dels ulls: qualsevol projecte d'innovació en una organització tradicional significa treure-li el poder a algú que el té ara. I això vol dir negociació o guerra. I la innovació no té perquè guanyar. Molt sovint perd.

Després la Dolors Reig parla sobre les xarxes. Interessant la xerrada però sobretot descobrir aquesta persona que és un autèntic pou d'informació diària sobre els nostres temes. Al seu blog i al seu Twitter.

I el dia 23 cap a Cornellà, al Citilab, a un altre muntatge de l'Anna Fernàndez Mora i en Chris Pinchen, l'InnovaCamp Mediterrània, que va resultar tot un èxit. Si voleu un resum de gairebé tot el que va passar, podeu llegir la blogger oficial de la trobada, la Karma Peiró que en va fer un seguiment detallat. I també podeu seguir el canal de Twitter amb els comentaris que s'hi van fer. InnovaCamp era una "desconferència" o "unconference" o digue-li H. El cas és que pretén superar el model "1 parla, molts escolten" i substituir-lo per un model molt més participatiu. Grup reduït, ponències curtes i tothom participa. I emissió en directe a la web del CitiLab. Va sortir perfecte i els intercanvis d'informació entre tots els que estàvem allà van ser múltiples, cultura, nova política, antropologia visual, programes, buff... de tot... un munt d'idees i de gent interessant. I una eina que treia fum... el Twitter... Però això ja mereix un altre post.

Wolfram Alpha, una altra manera de pensar Internet

2009-05-23T23:28:00.004+02:00

Avui tenim una altra blogger convidada: Iris Torregrossa de la Biblioteca de Catalunya ens parla de l'eina de moda, un cercador, però ben diferent de Google:

Wolfram Alpha, una altra manera de pensar Internet

Wolfram Alpha promet ser l’alternativa a Google -o, si més no, passarà a la història com el primer intent de construir un nou concepte d’Internet.

Si fins ara els cercadors ens tenien acostumats a llargues llistes d’enllaços cap a pàgines web on es trobava citada la informació que cercàvem, Wolfram Alpha va més enllà i ens dóna la resposta exacta a les nostres preguntes. Com? Només cal escriure el concepte o bé la pregunta –això sí, de moment només es pot fer en anglès- de la mateixa manera que ho preguntaríem a un amic. Per exemple, si volem saber quants habitants té Buenos Aires, en tindrem prou escrivint “Population of Buenos Aires”; o bé, si ens interessa saber quina és la temperatura actual a Tòquio haurem d’escriure “What is the temperature in Tokyo?”. Igualment podem buscar informació sobre qualsevol altre tema, sempre que sigui computable i la resposta donada pugui ser expressada en xifres: matemàtiques, física, química, geografia, estadística, finances, cultura, música, esports, etc.

És d’aquesta manera com el nou cercador, desenvolupat per Stephen Wolfram, és capaç d’interaccionar amb nosaltres utilitzant un llenguatge natural, gairebé com si ho preguntéssim a una persona. Enrere queden totes les fórmules que havíem d’utilitzar per consultar Internet!

Per començar a familiaritzar-vos amb aquesta nova eina, entreu a Wolfram Alpha i deixeu-vos guiar pels exemples visuals que trobareu a la pàgina de benvinguda.

Innovacamp Mediterrània

2009-05-22T11:08:00.002+02:00

Demà estaré tot el dia a la Innovacamp Mediterrània una "unconference" on trobar gent interessant i innovadora. Jo presentaré patrimoni.gencat i què fem a la 2.0. Qui vulgui idees per al present ja fa tard! Avui ja hi ha sessions. El programa aquí.

Statistical dissemination 2.0

2009-05-14T01:33:00.002+02:00

El company Xavier Badosa d'Idescat ha fet una presentació fantàstica sobre el futur de la difusió de les dades. Totalment aplicable als museus i a la seva informació.

Statistical dissemination 2.0

View more presentations from badosa.

Bill Viola, premi Catalunya

2009-05-11T21:58:00.005+02:00

Bill Viola ha estat un dels pioners del videoart i de l'experimentació. Però alhora és un home fascinat per l'art clàssic. A partir de l'any 2002 va crear una sèrie, "The Passions", per a la Getty que es basava en grans obres de la pintura medieval i renaixentista. Viola les escenifica, les filma amb càmera ultra-slow-motion i les presenta en grans pantallas amb un moviment extremadament lent i en alguns casos amb ambientació sonora. Podeu veure'l preparant el seu treball, des de la conversa amb el conservador fins a la filmació en aquest excel·lent vídeo.

L'arribada d'aquesta exposició a la National Gallery de Londres va ser recollida com una revelació per multitud de crítics. I poc després va passar per Madrid, a la Fundació la Caixa, els mateixos dies que l'Associació de Museòlegs de Catalunya estàvem de "viatge d'exploració" per la capital del Reino...

I vaig poder veure Les Passions. I poques vegades m'he emocionat més veient art. Va ser com quan vaig entrar al Panteon a Roma. O com quan el sol va travessar les lames incomprensiblement obertes del sostre del Museu d'Orsay i va picar directament sobre els quadres de Van Gogh i Monet, fent-los esclatar de color.

No sé si les Passions de Viola són art avantguardista. Potser no. Potser és la última obra de la pintura renaixentista. Una tomba plena d'aigua que vessa majestuosament i el blanc cadaver que s'alça lentament i que cau en mans de les dues dones que el vetllaven i que produeixen en nosaltres un devassall d'emocions. El naixement, la mort, la tragèdia, el plor... i en els amants de l'art encara més perquè hi tornem a veure totes les Mares de Déu de l'art occidental amb el fill mort als braços, i semblen prendre vida davant nostre mateix.

Viola ha estat capaç de fer-nos sentir davant de les seves obres exactament el mateix que devien sentir els contemporanis de Masaccio o Masolino, el mateix que els habitants de Taüll davant el Crist de Sant Climent. I l'important no és la tècnica, no és l'exactitud de la reproducció, el vídeo, el moviment... tot això només són les eines per aconseguir el que l'art religiós occidental ha cercat des de fa milers d'anys i ha aconseguit en les obres mestres: ensenyar l'invisible, arribar a l'ànima humana i transformar-la.

Si hi ha algún artista dels últims anys que s'hi ha atansat és Bill Viola.

Radio Web Macba guanya el premi a millor podcast al Museums and the Web 2009!

2009-04-18T00:35:00.003+02:00

A la Ville de Barcelone... però en plan museus...

Felicitats Sònia!!!!!!!!!!!!!!! i a la resta de la gent del Macba!

Els altres guanyadors, en aquesta llista

El Brooklyn Museum s'ho emporta gairebé tot!

(PD) I jo cada vegada que hi vull accedir a la seva web no puc (??? a algú més li passa???)

MW2009=muntanyes d'informació interessant... tenim material per llegir i mirar per setmanes.

Museums and the web 2009 (actualitzat)

2009-04-16T22:19:00.010+02:00

Search Twitter.

#MW2009 i #museums and the web

Actualització (17-4-2009)
Estic seguint les sessions de Museums and the web a Twitter, pràcticament en directe... és tot un flash la veritat. I si veiem les fotos dels participants doncs encara més...

En algunes de les fotos es veu la gent seguint la conferència mentre prenen notes al portàtil... i twittegen!!! I a banda de la pantalla amb el powerpoint n'hi ha un altra amb el twitterfall dels comentaris de la gent, funciona com a backchannel... increïble però segur que en dos o tres anys estem igual nosaltres i per anar-nos preparant... un article im-pres-cin-di-ble: Com fer presentacions a un públic que twitteja.

El nou cinema d'Internet

2009-04-15T20:38:00.008+02:00

Segueixo amb el tema... Avui trobo a Microsiervos un exemple del que és el nou cinema que neix a Internet. Tim Smit. 150 euros i molta molta creativitat. Més d'un milió de visites...

I n'he recordat un parell més:
Teaserland. un festival de trailers falsos (!)
Lo que tu quieras oir. Segurament la pel·lícula més vista de la història del cinema espanyol. (88 milions de visualitzacions)
Bloody Omaha. Simplement increïble el que poden fer només tres persones.

I una de les presentacions del TED. J.J. Abrams (Lost) explicant que amb els nous efectes especials quan en una classe un noi li diu que vol fer cine ell li diu el mateix que abans deia als que volien escriure: "Go, and write, is free!" "Go, make your movie, there is nothing stoping you!"

Ah, i aquest diumenge a la Vanguardia per 1€ Minority Report... Frikimovie per als bojos d'Internet i les interfícies que quatre dies després ja era realitat i en més d'un projecte.

Juan Varela, el periodisme, la ministra, Guardans i el futur d'Internet

2009-04-14T21:31:00.005+02:00

Juan Varela és un dels referents del periodisme digital, a Espanya i sense por es podria dir que a Europa. En dos dies ha fet una insòlita sèrie de posts sobre el futur del periodisme, dels diaris i del tàndem González-Sinde - Guardans al seu blog Periodistas 21. Varela defensa la nova cultura d'Internet però no les descàrregues indiscriminades, i és una de les poques veus que aporten reflexió i arguments sòlids en aquest debat.

Sobre la ministra:

Una ministra para el lobby del cine.

Una ministra con conflicto de intereses.

Una ministra contra Internet.

¿Quién dijo miedo ministra?

Sobre Ignasi Guardans: (la primera opinió que llegeixo sobre Guardans amb una mica de substància, perquè el que han publicat els diaris...)

Un bloguero para amigar a cine e internautas.

I una mica més antic però simplement perfecte:

Más negocio, menos piratería.

I sobre el futur del periodisme i els diaris:

Mejor publicidad antes que volver al pago.

Google aconseja a los diarios convertirse en medios plataforma.

Avui ha vingut al despatx un fotògraf free-lance que treballa de quan en quan per nosaltres. Treballa molt perquè és un fotògraf de premsa extraordinari. I és clar, hem parlat una estona sobre com estava el panorama, i m'ha explicat unes quantes històries... Publicitats de diari que valien fa tres anys 30.000 euros i que ara valen 7.000 i no es venen. Redaccions plenes de cadires buides, periodistes prejubilats amb 52 anys, gent que ha donat tota la vida al diari, ara al carrer. Fotògrafs inclosos. Però ell ja ho deia fa anys als companys quan va començar la revolució digital: has d'oferir alguna cosa més, una foto especial. No pots donar només la foto tòpica perquè quan tothom tingui càmera, què vendràs? Ara molta gent es fan les fotos dels actes ells mateixos. Però quan volen una foto especial, criden al Jordi. I aquells fotògrafs que només venien perquè tenien el monopoli de la fotografia ara estan a casa. I els diaris han viscut del monopoli de l'accés al públic, per això la seva publicitat valia diners, perquè la gent la mirava. Aquest era el seu negoci. Com les teles. Ara la gent ja no mira la publicitat dels diaris i el seu negoci s'ha enfonsat. Ara ningú té l'accés monopolístic al públic. Ui perdó. Sí que el té algú... Google. I per això són qui són.

I els museus? com ja he dit alguna vegada, teníem el monopoli de l'accés a l'art i a una bona part de la cultura... i ara ja no el tenim. Altres poden prendre (i fer amb molta dignitat) el que era el nostre paper. Qui no espavili es trobarà sense públic, sense recursos i sense suport. I els valents que intentin coses noves i tinguin èxit entraran per la porta gran en aquest segle tan convuls que és el XXI.

González-Sinde la ministra que no entenia Internet

2009-04-07T22:06:00.007+02:00

A mi m'agrada molt el cinema, des de la Joana d'Arc de Dreyer fins a la Jovovich, perquè no. I segueixo amb passió la transició del cinema analògic al cinema digital un procés que en la fotografia ja es va donar fa cinc anys i que vaig viure de ben aprop. I que va afectar profundament a la indústria i als fotògrafs professionals que van veure com s'obria el terra sota els seus peus. Després ha passat el mateix amb la música, ara li toca al cinema.

Espanya és un dels racons de món on la gent es baixa més pel·lícules d'Internet. Perquè? perquè a la gent li agrada el cine i a la tele no ens el donen en condicions mínimament raonables. I és més fàcil (i gràtis) baixar-s'ho que anar al vídeoclub. I perquè no tenim una opció de pagament que sigui més fàcil, ràpida i convenient que fer-ho per l'emule. Als USA, tenen Netflix i l'iTunes a més d'Amazon, i és clar els americans també es baixen coses, però qui vol comoditat i immediatesa paga uns pocs dolars i a mirar el que vols en un minut...

La gent s'ha buscat la vida. Com quan TV3 va estrenar Bola de Drac fa una pila d'anys. No hi havia merchandising, i els nens i no tan nens es feien fotocòpies i dibuixos de la sèrie i les canviaven i les venien (!) al mercat de Sant Antoni. Doncs ara passa el mateix, si no hi ha oferta comercial els individus se la creen i de forma molt eficient, les xarxes P2P funcionen molt bé. I no està de més recordar que compartir fitxers per aquestes xarxes sense lucre no és delicte a Espanya.

I ara tenim una ministra que pensa que el cinema espanyol està en perill de desaparèixer per culpa d'Internet.

"Peleando para que las descargas ilegales no nos hagan desaparecer, para que nuestros administradores comprendan que en el negocio de la red no pueden ganar sólo las operadoras de adsl, mientras quienes proporcionamos los contenidos, perdemos"

A veure, les pel·lícules que es baixa la gent d'Internet no són precisament espanyoles... Si la gent no va a veure els films que s'han fet amb un finançament hiper-subvencionat (a Espanya i a Catalunya), o extorquint a les televisions i que a vegades ni tan sols s'estrenen a les sales, doncs no és per culpa d'Internet, que abans la gent tampoc hi anava a veure-les si no era l'Almodovar, el Torrente o el Chiquito de la Calzada. Hi ha rumors de que el que s'està negociant és un "canon" sobre la connexió a Internet. Precisament el que necessita aquest país per afavorir la innovació, Internet més car. No és estrany doncs que la ministra Sinde(scargas) tingui ja un fantàstic club de fans a Facebook que creix de forma vertiginosa. Ara que potser no és tan dolenta, perquè les seves declaracions seguien així:

Peleando para fomentar la venta y alquiler de películas por internet de manera justa, cómoda y ventajosa para el usuario. Hay miles de puestos de trabajo en juego"

És clar que el primer intent de fer aquesta plataforma tecnològica que permeti el visionat per Internet a Espanya és Filmotech, pel·lícula destacada... Matrimonio a la italiana, 1963... Per guanyar diners per visionat no anem bé... Ara amb el canon pagant tothom sí, és clar...

El cinema fet aquí sobreviurà, i tant, i en realitat creixerà, en produccions i públics, però serà el que faran gent nova que ara tenen 16 anys i que amb 2.000 euros de pressupost el distribuiran per Internet, aconseguiran milers de visionats i després aniran a festivals i al cap d'un temps a les sales de cinema. Això és el futur i no el canon, la Sinde i l'SGAE.

Ja podría haver nomenat a David Bravo.

Presentar el patrimoni a Internet

2009-04-02T22:46:00.004+02:00

Avui he estat a Lleida per fer una classe al Màster de Patrimoni de la UDL. Bon ambient a la classe i els he promès que els passaria el Powerpoint. He fet quatre retocs i aquí el teniu. És una evolució del dedicat a les eines d'Internet. L'he volgut pujar a l'Slideshare però no hi ha hagut manera... Així que l'he penjat a Google Docs. Queda una mica raro perque desconfigura tots els tamanys de lletra però mira, ja serveix. Demà tornaré a provar-ho a l'Slide a veure si cola.

Les millors 100 eines d'Internet per a l'educació

2009-04-01T23:36:00.003+02:00

Un recull d'aquells que sempre van bé perquè et posen al dia de les aplicacions que es fan servir. Hi ha coses d'Internet i també programes tradicionals. Podeu mirar (i comparar!) també el meu propi llistat al post d'Eines d'Internet per al Patrimoni.

Top 100 Tools for Learning 2008

View more presentations from Jane Hart.

Vist per casualitat al blog Bradbury en Marte que, per cert, és molt recomanable.

Autenticitat

2009-03-30T23:46:00.006+02:00

Des que les vaig descobrir sóc un fan de les conferències del TED. Parlen de tecnologia, de ciència, de filosofia, de cuina, de biologia, o de qualsevol altra cosa però gairebé sempre són presentacions sorprenents, d'una extrema originalitat en els continguts i amb una posta en escena impecable... així es parla en públic i així s'han de passar els powerpoints...

I un troba idees interessants on menys s'ho espera. La setmana passada em vaig descarregar a l'iPod una anomenada "What consumers really want". No sembla molt museística, però ha resultat ser un motiu d'inspiració i reflexió que m'ha tingut capficat uns quants dies...

Joseph Pine explica les diferents economies de la història, de l'economia dels bens, que quan es "commodititzen" (iecs...) és a dir, quan són tots iguals, no importa qui els hagi fet, passa a ser l'economia de la manufactura que es fa sobre aquests bens, i quan aquestes manufactures són totes iguals, passa a generar-se valor en els serveis que es donen sobre aquestes manufactures. I quan aquests serveis són tots iguals, les cafeteries per exemple, el valor el crea "l'experiència" on l'important no és ja el cafè sinó tot el que l'envolta en el moment de prendre'l. Usea l'Starbucks que ens clava 4 euros per un cafè, els paguem i sortim contents i dient que amb el wifi, els sofas que tenen i sense fums és un lloc ideal per seure a passar una estona...

I inicia una explicació diàfana de la recerca que tenen els "consumidors" d'una experiència autèntica. D'experimentar allò que és autèntic. Encara que no ho sigui. I recorre els diferents matissos entre un fals fals, un fals autèntic, un autèntic fals i un autèntic autèntic. Tot basat en saber què som i en si ens mostrem als altres com som. O no. Ell pensa en productes i empreses i jo penso en la presentació del patrimoni, en arquitectura, en arqueologia i museus. I crec que aquesta conferència hauria de ser obligada en els màsters de patrimoni perquè explica de forma claríssima com es comporten i que esperen de nosaltres els ciutadans quan visiten el patrimoni.

El corresponent llibre de Pine està disponible en castellà i se'n pot llegir una part a gràcies a Google Books.

I si remeneu pel TED els meus favorits són la Jill Taylor, en Kevin Kelly, J.J. Abrams... i els Raspyni Brothers!

Per cert, la segona entrada d'aquest blog, al novembre del 2006 era aquesta...

II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica

2009-03-21T00:20:00.003+01:00

Avui tenim una convidada: Núria Altarriba ens explica la seva experiències en unes altres jornades:

Durant els dies 18 i 19 de març s’han celebrat les II Jornades Tècniques del Consell de Coordinació Pedagògica. Podeu consultar el programa aquí.

Aquest Consell està format per institucions que treballen en col·laboració amb les escoles amb l’objectiu de millorar l’educació. Les institucions que formen part del Consell
ofereixen diferents serveis i activitats educatives a les escoles per tal que puguin treballar i desenvolupar projectes fora de les aules facilitant un contacte directe amb l’art, amb la ciència, amb la tecnologia, amb la natura... Aquestes institucions s’organitzen dins de tres grups de treball: educació i llenguatges artístics, educació científica i tecnològica i educació i ciutadania.

La Jornada havia de posar en comú els treballs més destacats del darrer any duts a terme per algunes de les institucions, i estava complementada amb conferències. De tot el programa només vaig poder assistir a les ponències del matí del dia 19.

El treball dut a terme pel Grup d’Educació científica i tecnològica va ser obert per la conferència de Joan J. Guinovart, director del l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. El Dr. Guinovart va exposar l’aposta del govern de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona per liderar la recerca científica: “Barcelona ha de ser una bona ciutat per viure i per treballar. Hem d’aconseguir que els estudiants més bons d’aquí i del món vulguin treballar aquí”. El discurs del Dr. Guinovart va ser molt planer, optimista i clar, amb l’objectiu de presentar un projecte de futur. Va encoratjar el treball dels docents en la tasca de despertar als escolars l’interès per la ciència als escolars.

Va seguir la presentació del grup de treball de Ciència i tecnologia que exposava el treball dut a terme: Jornades per a educadors/es de museus i centres de ciències. La presentació va ser molt novedosa, experimental, i divertida, sense deixar al marge el rigor i la professionalitat que exigeix el tema. Els tres ponents van preparar una pel·lícula on es veia un resum de tot el treball fet i van sorprendre l’audiència amb detalls singulars que induïen a la reflexió, com passar un prisma a tot el públic on en cada cara es podien llegir conceptes diferents. Bàsicament la problemàtica identificada descrita: la diversitat de formacions i situacions professionals dels educadors i la diversitat de públics i d’entorns. Les Jornades aconsegueixen l’objectiu de recolzar la comunicació, obrir un espai de participació i d’intercanvi d’experiència i coneixement.

El següent treball presentat va ser el del Grup d’Educació i Llenguatges Artístics. La primera presentació va ser la d’Educació i Art Comunitari, a càrrec de Yannick Marzin. Va exposar els projectes duts a terme al Nord de França pel Centre Coreogràfic Nacional Roubaix Nord. Un dels projectes va consistir en implantar el ballet en el territori d’una manera més propera a la població, obrint noves lectures al ballet com la salut i la relació entre persones de diferents cultures, edats i procedències. Va cridar l’atenció la idea d’utilitzar el ballet com a estratègia per a millorar els hàbits alimentaris dels infants que tenen problemes d’obesitat. La trobada de ballet s’iniciava molt aviat i s’incloïa l’esmorzar (un esmorzar ric en vitamines i hidrats de carboni) abans d’entrar a l’escola. Tota una estratègia educativa en barris i zones molt marginals de la França del Nord.
Raül Mena del Museu Barbier-Mueller d’Art-precolombí i Esperança Miñarro del CEIP Calderón de la Barca van exposar el projecte:Tres camins cap a Amèrica. Resumint molt es tractava d’aprendre i conèixer la cultura precolombina. Els tres eixos del projecte eren: el jaguar, la xocolata i l’Amazones. Per dur-lo a terme va calgué reformar els horaris escolars, establir acords amb altres organismes com el zoo per estudiar el jaguar, per ex. El projecte va tenir molt bona resposta de l’alumnat i els treballs resultants van ser exposats en una sala del Museu. Raül Mena, va fer llegir una text extraordinari on es reflexionava sobre l’art i l’educació.

A continuació el treball del Grup d’Educació i ciutadania. El primer ponent Joan Carles Mèlich va fer una reflexió sobre la facultat humana de la memòria on intervenen l’oblit i el record, sobre el testimoni i sobre la identitat. Un discurs molt ben trenat, amb cites dels filòsofs clàssics i amb exemples de textos de reflexió recents, com La escritura o la vida de Jorge Semprún.

El Grup de Treball va presentar el projecte dut a terme entre el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona i l’Escola Àngel Baixeras “Patrimonia’m” Aquest projecte va voler acostar les pedres de la muralla romana de l’antiga Barcino als alumnes de l’escola Baixeras, que està molt pròxima a ella. Els alumnes procedents de molts països diferents han conegut amb aquest treball el seu barri, i els orígens de la ciutat. Han conegut avis que els han explicat història, han après a relacionar-se amb el seu nou present i han pogut adquirir uns coneixements que els afavoreixen la integració i els dóna més seguretat. Els alumnes, reconeguts pel barri per les gorretes i carnet de “patrimoniador” han arribar a ajudar a turistes, a donar explicacions senzilles i a sentir-se coneixedors del seu barri. Els alumnes va presentar els seus treballs que també van poder ser vistos al Museu de la Ciutat, i van fer una pel·lícula curta que es va projectar a la Jornada. Tot un èxit. Els artífex foren Josep Liz (del MHCB) i Mercè Garcés i Cari Terrado del CEIP Àngel Baixeras.

No em va ser possible seguir amb les conferències de la tarda. Com a resum va ser una Jornada molt interessant, creativa i optimista. Tres eixos que estan assentant les bases de la futura ciutat de Barcelona: la ciutat científica i tecnològica, la ciutat educadora, i la ciutat artística. L’experiència més positiva va ser veure tanta vocació, abnegació i optimisme en construir una societat millor.

Núria Altarriba

Jornades de Digitalització de la Cultura a Catalunya

2009-03-17T23:15:00.005+01:00

Demà anem de Jornades, i explicarem molt breument Museus en línia. Tot el dia a l'Auditori. Més informació i el programa aquí. Les jornades les organitza el Departament de Cultura i MC i es podran veure en directe en aquesta adreça.

I Arxius 2.0 ja ho ha vist i ho ha publicat. Molt bé...

Actualització (19-3-09): Buf... Han estat intenses... Us en faig un balanç totalment personal.

Primera constatació: èxit total. Gairebé 400 persones i la sala a tope. La gent té moltes ganes de saber que està passant.

De la tríada de parlaments de benvinguda van destacar poderosament les paraules de Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, que va mostrar una idea molt clara del que han de ser les institucions de patrimoni en aquests temps digitals, i ho va defensar amb molta energia. Resumint va dir que hem d'anar a totes. Brava.

Després es va presentar l'estudi de la digitalització a Catalunya, que se centrava en els sectors més importants des d'un punt de vista "clàssic" de la digitalització: arxius, llibres i audiovisual. Interessant pel que suposa d'estat de la qüestió, on apareixien multitud de projectes treballant en paral·lel i que potser molts no es coneixen entre ells. Moltes administracions, molts projectes, poca coordinació...

La presentació de projectes del matí va ser molt interessant i fins a cert punt sorprenent. Com era d'esperar, molt bé la Memòria Digital de Catalunya, i molt bé l'Hemeroteca Digital de l'Arxiu Municipal de Girona, la presentació del 3 a la carta en realitat va ser un discurs teòric molt ben bastit sobre com la revolució que vivim fa canviar la perspectiva de TV3: consum de TV puja un 2% anual. Consum de vídeo de TV3 per Internet puja un 178%. Nohasefaltadesirnadamas que deia el Shuster del Polònia a Internet és clar.

El Quiosc.cat va ser per a mi la primera sorpresa. Jo em pensava que les revistes catalanes estaven condemnades a morir-se i resulta que es mouen, arriben a un acord amb Zinio i per Sant Jordi aconsegueixen 4.000 subscriptors on-line i que tenen capçaleres amb 12.000 subscriptors. Segur que no són totes, però n'hi ha que s'estan movent cap a on cal... I es van queixar amb raó de que les centrals de mitjans no tenen en compte aquest nou món.

I la segona el Passionàrium. Un projecte excel·lent. Vol aplegar el coneixement sobre les passions a Catalunya. Qui té aquest coneixement? la gent que hi participa. Qui el necessita? la gent que hi participa i la gent a qui interessa. Model: 2.0, tothom aporta, ells posen la plataforma de software lliure. Impecable. Van ensenyar una petita demo i estava perfecta. En sentirem a parlar perquè serà un model per a molts. Aquí i arreu. 2.0 en estat pur.

A la taula rodona posterior es va parlar molt de que tots havíem de cooperar però precisament es va veure que no serà gaire fàcil: cadascú va parlar de casa seva i n'hi va haver molt poc d'intercanvi.

Durant totes les sessions del matí va quedar clar que la situació actual portava d'alguna manera al desconcert. Ningú sap del tot cap a on cal anar en la nova cultura digital. I tothom demana que "algú" ens digui que hem de fer. Que algú posi ordre. Com va dir un moderador "no sé qui ha de ser aquest algú, el Montilla? el Rei?" La gent va riure però tenia raó. No vindrà ningú a dir-nos que hem de fer. Ho hem de decidir nosaltres. I alguns van parlar de cooperació, algú del públic (molt encertat) va demanar estàndars més públics perquè tothom, fins i tot ell com a particular es pugués sumar a una digitalització. I també hi va haver propostes de creació d'organismes una mica més segle XX. Com un ponent que demanava triar amb detall que es posava a Internet perquè ara hi havia moltes coses que eren innecessàries. Sort que no és el responsable de YouTube...

A la tarda vam començar ensenyant Museus en línia, després van explicar Europeana i la participació de la BC en aquest projecte, i després la tercera sorpresa: Eureca, un cercador que estan preparant a Biblioteques del Departament de Cultura i que promet moltíssim. Corre sobre tota mena de repositoris actuals i cerca creuadament en tots ells. Fins i tot sobre museus en línia. Les dades de museus, arxis i biblioteques juntes a petició de l'usuari. I a sobre amb recomanacions sobre cerca i possibilitat de comentaris. L'esperem amb impaciència.

La taula rodona de la tarda, sobre les indústries culturals, es va centrar sobretot en el futur del llibre. E-readers, llibre electrònic... conclusió personal: els editors no s'estan posant les piles. I no m'estranya perquè simplement el negoci actual és tan diferent del que ells pretenen mantenir que és com ser carnicer i voler muntar una gran superfície. Tot és menjar, però el negoci és un altre. I els que han vist el camí i han fet el salt com ara Prous, doncs ve una multinacional i el compra. Normal. Perquè és un molt bon negoci. El llibre tradicional no morirà però dels editors actuals en 10 anys ja veurem quants han sobreviscut a aquest canvi de model.

Parlament de tancament amb bons propòsits i l'emplaçament de fer-ne una altra edició l'any vinent. A la sortida, com sempre, tot ple de "corrillos" comentant la jugada...

La veritat és que aquestes jornades, més enllà dels continguts que s'hi han exposat, crec que poden ser un punt important per la cultura del país. Han estat la visualització de que les institucions, ara sí, han vist que ja estem al segle XXI i que tot va molt depressa. Que els dirigents en són conscients. Ja no sóm uns quants que anem predicant que passarà en un futur. El 2008 ja era el futur i l'hem deixat enrera. Ens trobem, com va dir un dels ponents, en una fase adolescent, que cal passar inevitablement. Ja no estem en una fase infantil, amb pocs projectes. Ara estem en una fase de floriment de projectes de digitalització i producció cultural a Internet per tot arreu. Deslligats? Normal, tots els convençuts han començat a fer coses abans que fos massa tard. Ara és un molt bon moment per posar-nos d'acord quants més millor. Però això sí, amb formules del segle XXI, no amb jerarquies del segle XX, please, que això és Internet. Hi ha d'haver lideratge, hi ha d'haver cooperació, però qui es pensi que podrà dirigir per subordinació es quedarà sol i la resta seguiran corrent. Toca fer xarxa, i hi ha molta gent disposada.

I una última constatació, a les jornades estaven presents les institucions i les indústries. Faltava un tercer actor, els usuaris, que ara són usuaris i productors alhora. Els creadors de blogs, els qui escanegen llibres antics a casa seva i els pengen a Internet, els qui escriuen articles a la Viquipèdia. Perquè si el català a hores d'ara és una llengua important a Internet, és gràcies sobretot a aquesta enorme quantitat d'individus actius culturalment que amb la seva producció i amb el seu consum, estan posant algunes de les bases de la cultura catalana, no del futur, sinó del present. Ara falta que les institucions accelerem en la feina de posar les nostres.

Arxius 2.0

2009-03-09T09:55:00.003+01:00

Yep! Tenim nous companys, en David González engega un blog, Arxius 2.0, dedicat a l'arxivística, la fotografia i les noves tecnologies.

Molt recomanable.

Benvingut!